Semivida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

La semivida es lo temps qu'utiliza una substéncia (molecula, medicament o autre) per perdre la mitat de son activitat farmacologica o fisoiologica. Emplegada per extension dins lo domèni de la radioactivitat, la semivida, tanben nomenada periòde radioactiu, es lo temps al tèrme de que la mitat dels nuclèus radioactius d'una font se son desintegrats.

Lo tèrme semivida significa pas que doas semividas correspondon pas a la vida complèta del produch. La semivida es en fach la mediana de la durada de vida d'un produch, es a dire la durada en dejós de que demora mai de 50 % du produch, e al delà de que demora mens de 50 %. En biologia o bioquimia, la semivida es a vegada notada L50 o B50 (durada de vida d'esperança 50 %). La semivida es diferenta de la durada de vida mejana.

La semivida se mesura en segondas (s). Las semividas superioras a 1 000 s son sovent donnadas en oras (h), jorns (j), annadas (a) o multiples d'annadas (il s'agís alara, levat mencion contrària, de l'annada juliana: 1 a = 365,25 j = 31 557 600 s exactament).

Diferents contèxtes scientifics[modificar | modificar la font]

En biologia e farmacologia[modificar | modificar la font]

En biologia, la semivida d'un enzim correspond al temps necessàri per que l'enzim pèrda la mitat de son activitat especifica per causa de denaturacion e d'inactivacion.

En farmacologia, la semivida designa per extension lo temps necessari per que la concentracion d’una substéncia contenuda dins un sistèma biologic siá demesi de la mitat de sa valor iniciala (per exemple la concentracion d’un medicament dins lo plasma sanguin).

Aqueste paramètre varia leugièrament d'un individú a l'autre, segon lo procediment d'eliminacion e lo foncionament relatiu per l'individú.

En pradtica, se considèra qu'un medicament a pas pus d'efièch farmacologic après cinc set semividas.

En quimia[modificar | modificar la font]

De moleculas presentant un feble stabilitat pòdon se décompausar, mai sooven se transformant en d'autras espècias moleculàrias. Aquesta decomposicion es pas instantanèa mas fa decréisser la quantitat de moleculas en foncion de temps, la semivida caracteriza aquesta descreissença en indicant la durada al tèrme de que la quantitat de moleculas es demenida de mitat. Aquesta semivida moleculària depend de la temperatura. Es tanben nomenada « temps de semireaccion ».

En fisica[modificar | modificar la font]

En fisica, la semivia (o periòde) d'un isotòp radioactiu es le temps al tèrme que la mitat dels nuclèus d'aqueste isotòp inicialament presents se son desintegrats. S'i a pas en mai de creacion de tals nuclèus (coma produchs d'una reaccion nucleària o de la desintegracion d'autres radioisotòps), es tanben le temps al tèrme de que lo nombre de nuclèu de l'isotòp considerat a estat divisat per dos.

Semivida segon la lei estatistica[modificar | modificar la font]

Cas d'una decreissença exponenciala[modificar | modificar la font]

Semivida (mediana) e durada de vida mejana (esperança) d'una populacion avent una decreissença exponenciala.

La desintegracion d'una particula es « totalament aleatòria », es a dire que sa probabilitat de desintegracion es unifòrma dins l'avenir, e depend pas que de la durada de l'interval d'avenir considerat. Lo taus de proporcionalitat temporal es notat . La probabilitat per la particula de se desintegrar entre los instants futurs e val donc:

Es tanben la probabilitat que la durada de vida d'una particula siá egala a (qu'existís a l'instant e existís pas mai a ) :

Aquò descrich tanben los sistèmas presentant un taus de defalhança instantanèu constant, es a dire una defalhança sens feblesa de jovença, ni usadura, ni efièch de memòria, coma los compausants electronics.

A l'escala d'una populacion de particulas (o sistèmas), la lei de desintegracion (ou de defalhança) s'escriu donc:

ont:
es la populacion a l'instant ,
es una constanta de velocitat.

La resolucion d'aquesta equacion diferenciala fa aparéisser una foncion exponenciala decreissenta:

ont es la concentracion al temps inicial.

La semivida (notada ) es definada coma essent l'instant tal que siá:

Avèm donc:

Se es la durada de vida d'una particula, avèm tanben, per simpla aplicacion de la definicion de las probabilitats donada çai dessús:

Remarca importanta: La durada de vida mejana de la particula - notada: - es pas de confondre amb la semivida, notada:

Cas general[modificar | modificar la font]

Totes los sistèmas seguisson pas una lei exponenciala. Subretot, lo taus de defalhança instantanèu a pas cap de rason d'èsser unifòrme:

  • pòt decréisser, çò qu'indica que lo sistèma ven mai robust amb lo temps o alara que los sistèmas presentant de manca de jovença son eliminats dins los primièrs temps (veire Mortalitat infantila, Mortalitat juvenila);
  • pòt créisser, çò qu'indica un fenomèn de vielhiment, d'usadura;
  • pòt aver une corbadura en tres estapas dins la vida del sistèma: decreissent, puèi constant, puèi creissent.

Que que siá, la semivida t1/2 demora tanben a la mediana.

Duradas de vida mejanas e semividas per diferentas leis estatisticas continuas
Lei Foncion de subrevida
R(t ) = N(t )/N0
Durada de vida mejana
τ = t
Durada de semivida
t1/2 = L50 = B50
Exponenciala exp(-λt) 1/λ ln(2)/λ
Normala μ μ
Log-normala exp(μ + σ2/2) exp(μ)
Weibull λΓ(1 + 1/β) λln(2)1/β
Χ2 k k - 2/3
Logistica μ μ
Log-logistica α

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]

  • (Histoire des sciences) L'article de Rutherford et Soddy (1903) mettant en évidence la demi-vie radioactive, site BibNum.