Segregacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Apartheid: senhal dins una plaja qu'indica l'usatge exclusiu per gents de raça blanca

La segregacion es movement cultural, social e politic que promòu la practica de la separacion entre las personas umanas dins un meteis país o region se basant mai sovent sus de principis racial, sexual, religiós o ideologic.

La segregacion se realiza tant dins l'accés a las resorças basicas (proprietat privada, trabalh, santat, educacion, representacion e sufragi politic...) coma dins d'autras manifestacions que son la separacion de quartièrs residencials dins las vilas amb la constiticion d'islòtas urbanas o de guètos.

Lo primièr dels cases se nomena en politica apartheid, e se fonda sus l'isolament d'un grop racial subretot realizat per grop social predominant o majoritari.

Dins segregacion de caractèr etnic la discriminacion se produsís al respècte de la populacion apertenent a un meteis grop racial mas que presenta de particularitats socialas e culturalas fasent diferéncia amb la populacion dominanta. L'exemple arquetípic d'aquel cas es realizat pel sistèma de indó de castas.

Las segregacions sexualas e religiosas son benlèu mai espandidas dins l'istòria e dins la diversitat umana, a causa del fach significatiu qu'ambedós factors -la religion e las relacions sèxe/genre- constituisson dos dels principals universals culturals relatius a l'ensems de l'espècia.

Lo segregacion ideologica es aquela qu'apareguèt mai recentament, ligat al desvolopament de doctrinas politicas que distribuisson la gestion locala, regionala e estatala en oposicion amb lo tradicional regim unic pròpri de las societats arcaïcas ont se mesclan las atribucions politicas e religiosas dins las mans d'un grop dominant.

Organizacion de las Nacions Unidas[modificar | modificar la font]

Per l'Organizacion de las Nacions Unidas (ONU), aquel tèrme fa referéncia als actes inumans comeses per instituir o manténer la dominacion d'un grop racial sus quin que siá autre, per fin de l'oprimir de biais sistematic, coma:

  1. Negar un o mai membres d'un o mai grops raciales lo drech a la vida e a la libertat de la persona (assassinar los sieus membres; prejudiciar son integritat fisica o mentala, o sa libertat); los sometre de torturas o de penas e tractaments crusèls, inumans o degradants; deténer arbitrariament e empresonar illegalment sos membres;
  2. Impausar deliberadament a un o mai grops racials de condicions de vida destinadas a provocar sa destruccion fisica totala o parciala;
  3. Prene de mesuras destinadas a empachar un o mai de grops racials sa participacion a la vida politica, sociala, economica e culturala del país e crear deliberadament de condicions qu'empachan lo plen desvolopament d'aqueles grops (en negant als seus membres las libertats fondamentalas de l'èsser uman, entre elas lo drech al trabalh, lo drech a formar de sindicats reconeguts, lo drech a l'educacion, lo drech a sortir del seu país e a tornar al meteis, lo drech a una nacionalitat, lo drech a la libertat de circulacion e de residéncia, lo drech a la libertat d'opinion e d'expression e lo drech a la libertat de reünion e d'associacion pacifica);
  4. Prene de mesuras destinadas a dividir a la populacion segon critèris racials, creant de resèrvas e guètos separats pels membres d'un o mai grops racials; enebissent los matrimònis mixtes entre membres de diferents grops racials e expropriant los bens radicals apertenents a un o mai grops racials o membres d'aqueles grops;
  5. Expleitar lo trabalh dels membres d'un o mai grops racials, sbretot los sometent al trabalh forçat;
  6. Perseguir las organizacions o personas que s'opausan a l'apartheid, las privant de las libertats e dreches fondamentals.

Que sián a çò d'el o a disténcia, son consideradas penalament responsablas al plan internacional las personas, los membres d'organizacions, las institucions e Estats que:

  1. Cometon los actes mencionats çai naut, participan a aqueles actes, los inspiran dirèctament o conspiran per sa realizacion;
  2. Favorisson o fomentan dirèctament la realizacion del crime d'apartheid.

s'aquò se passa pendent un conflicte armat internacional, la segregacion es un crime de guèrra.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]