Sant Sarnin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo martiri de Sant Sarnin, dins un manuscrit del sègle XIV

Sant Sarnin (del latin Saturninus) foguèt lo primièr avesque crestian de Tolosa. Foguèt mandat per lo papa Fabian I amb sièis autres avesques per tal d'evangelizar Gàllia, pendent lo règne de l'emperaire roman Decius.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

La vida de Sant Sarnin es coneguda gràcias als racontes que ne faguèt la Glèisa crestiana. Amb son disciple Sant Onèst encontrat a Nimes, se n'anèt per las rotas predicar la bona paraula. Despassèron Tolosa e en passar per Aush e Eusa atenguèron Pampalona en Navarra. A Pampalona, totes dos convertiguèron lo senador Firmus e sa familha al cristianisme. Sant Sarnin bategèt lo filh del notable, enfant que vendriá puèi Sant Fermin. Segon la tradicion, aurián tanben batejat de milierats de persona dins un potz, que se sona uèi Pocico de San Cernin. Pasmens del temps de las persecucions dels crestians que se produsiguèron durant lo règne d'Aurelian, Sant Onèst foguèt martirizat, e Sant Sarnin se'n tornèt cap a Tolosa.

Martiri de Sant Sarnin - glèisa de Daumasan (Arièja) - sègle XII

Segon los escriches crestians, Sant Sarnin foguèt martirizat a Tolosa dins las circonstàncias seguentas. Alara que se debanava una ceremonia pagana al Capitòli, Sant Sarnin foguèt convidat per los prèires pagans d'onorar l'emperaire en participar al sacrifici d'un taure; coma refusèt, foguèt estacat a la bèstia que lo traguèt e lo rebalèt pel sòl de las carrièras fins a la mòrt.

Sa despolha foguèt amassada per doas crestianas que l'enterrèron dins un valat prigond a l'endrech que l'avián trapat. La legenda ditz que, batudas per la fola, daissèron la vila per se refugiar dins lo pichon vilatge prèp de Castèlnòu d'Arri que se sona uèi lo Mas de las Santas Puèlas. Ilari, avesque del sègle IV, faguèt bastir una pichona glèisa de fusta, un orador, sus la tomba del martir. Es uèi la glèisa del Taur.

La devocion pel sant èra tala a Tolosa que la glèisa principala de la vila ne pòrta lo nom: la Basilica de Sant Sarnin.

De notar de lo culte de Sant Sarnin se confond amb lo de Sant Fermin dont l'encierro de las fèstas de la Sant Fermin de Pampalona se sarra fòrça.

Sa fèsta se celèbra lo 29 de novembre. De nombrosas vilas d'Occitània pòrtan lo seu nom: veire Sent Sarnin, en Carcin, Roergue e Perigòrd; Sant Sarnin dins Aude, Sant Sarnin en Ardecha, etc. Es tanben lo patron de mantuna localitat en Navarra: Pampalona, Artaxoa e en Catalonha: Sant Sadurní d'Anoia, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Sadurní de l'Heura, Montmajor .