Samoiède (can)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un samoiède.

Lo samoiède es una raça de can originària de Siberia Occidentala. Es un can de lièia nordic de tipe primitiu caracterizat per una pelissa blanca fòrça espessa.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Fotografia d'un samoiède estatsunidenc realizada en 1915.

Lei samoièdes son originaris dei tribüs samoièdas de Siberia e de Russia Septentrionala. Èran utilizats per caçar ò per gardar lei tropèus de rèns. En 1889, tres exemplars foguèron ramenats en Anglatèrra per lo zoologista Ernest Kilburn Scott après una mission en Siberia. Puei, d'autreis cans foguèron importats per d'autreis explorators dins lo corrent deis annadas seguentas. Formèron la basa dei norrigatges occidentaus e lo premier estandard foguèt fixat en 1909.

Fòrça emplegada dins lo corrent dei premiereis expedicions polaras, la raça pòu resistir a de temperaturas fòrça feblas. A l'origina, èra formada de tres tipes diferents :

  • lo tipe « rainard », disparegut, qu'èra pus pichon que la raça actuala e principalament utilizat per gardar leis enfants dei tribüs samoièdas.
  • lo tipe « ors » que foguèt popular au Reiaume Unit. Aviá un aspèct rabasset e èra sustot destinat a la caça.
  • lo tipe « lop » qu'èra utilizat coma bèstia de tira. Pus fin que lo tipe « ors », aguèt un gròs succès ais Estats Units.

L'estandard modèrne es eissit dei tipes « ors » e « lop » mai, maugrat l'omogeneïzacion de la raça, pòu totjorn s'observar de diferéncias entre linhatges britanics pus rabassets e estatsunidencs pus fins.

Estandard[modificar | Modificar lo còdi]

Lo samoiède es un can de tipe spitz de talha mejana. D'aspèct elegant, dèu evocar la robustesa, la gràcia, l'agilitat e l'assegurança. Leis uelhs son color de castanha amb una forma d'ametla. La boca es leugierament revertegada, çò que la fa semblar a un sorrire. Lei mucosas son sornas e leis aurelhas an una forma triangulara un pauc redonda au bot. Coma lo samoiède es un trotaire, lo biais dau can dèu èsser energica.

La pelissa es dobla. Un premier jaç de peus corts, doç, dens e sarrats permet d'assegurar l'isolacion termica de l'animau. Puei, un segond jaç de peus lòngs dona sa color au samoiède. Quatre colors (blanc pur, blanc, crèma e bescuech) son acceptadas. De mai, la pelissa dèu èsser densa e sopla e formar una colareta a l'entorn dau còl e deis espatlas.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Fédération Cynologique Internationale, Standard FCI n°212 - Samoyède, 1999, [1].

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]