Salze

Salix

Classificacion
Règne	Plantae
Sosrègne	Tracheobionta
Division	Magnoliophyta
Classa	Magnoliopsida
Sosclassa	Dilleniidae
Òrdre	Salicales
Familha	Salicaceae

Genre

Sause
L., 1753

Òrdre Malpighiales Familha Salicaceae

Lo salze o sause (Salix) es un genre d'arbres e d'arbrilhons de la familha dels Salicacèus (Salicaceae). Compren prèp de 350 espècias, repartidas dins lo monde, subretot dins las zonas frescas e umidas de las regions temperadas e frejas de l'emisfèri nòrd.

Un luòc plantat de salzes es nomenada una sauseda.

Descripcion generala[modificar | Modificar lo còdi]

Las fuèlhas son caducas, alternas, ovalas o alongadas. Las flors son amassadas en catons quilhats, mascles o femes, portats per de pés diferents. La flor mascle, minuscula, compòrta 2 a 5 etaminas. La flor feme compren un sol ovari. Las flors femes fecondadas forman de capsulas de doas valvas, que libèran de granas cotonosas. Los salzes pòdon èsser anemofils (pollinizat pel vent) o entomofils (pollinizats pels insectes). Fòrça ibrids donan sovent la determinacion dificila.

Gaireben totes los Salzes se cobran a l'automne d'una cera blanca que los aparan pendent l'ivèrn.

Distribucion[modificar | Modificar lo còdi]

Salzes e beces son los primièrs arbres a colonizar los èrms, subretot las broas dels rius, en efècte lo salze demanda d'una tèrra nuda e fòrça lutz; l'aiga es un caractèr important per son desvolopament. S'installa dins de sols de pH anant de 5.5 a 7.5. Ama los sols leugièrs e umids.

Espècias principalas[modificar | Modificar lo còdi]

Salix acutifolia Willd.
Salix aegyptiaca L.
Salix alaxensis (Andersson) Coville
Salix alba L. - Saule blanc
Salix amplexicaulis Bory & Chaub.
Salix amygdaloides Andersson -
Salix ansoniana J. Forbes
Salix apennina A. K. Skvortsov -
Salix apoda Trautv.
Salix appendiculata Vill.
Salix arbuscula L.
Salix arctica Pall.
Salix argyracea E. L. Wolf
Salix arizonica Dorn
Salix armenorossica A. K. Skvortsov
Salix atrocinerea Brot.
Salix aurita L. -
Salix babylonica L. -
Salix balfouriana C. K. Schneid.
Salix barclayi Andersson
Salix bebbiana Sarg.
Salix bicolor Willd.
Salix bikouensis Y. L. Chou
Salix bonplandiana Kunth
Salix brachycarpa Nutt.
Salix breviserrata Flod.
Salix burjatica Nasarow
Salix burqinensis Chang Y. Yang
Salix caesia Vill.
Salix calliantha J.Kern.
Salix calodendron
Salix candida Flüggé ex Willd.
Salix cantabrica Rech. f.
Salix capensis Thunb.
Salix capitata Y. L. Chou & Skvortsov
Salix caprea L. -
Salix capusii Franch.
Salix carmanica Bornm.
Salix caroliniana Michx.
Salix caspica Pall.
Salix cavaleriei H. Lév.
Salix chaenomeloides Kimura
Salix cinerea L. -
Salix cordata Michx.
Salix daphnoides Vill. -
Salix discolor Muhl.
Salix drummondiana Barratt ex Hook.
Salix elaeagnos Scop.
Salix eriocephala Michx.
Salix excelsa S. G. Gmel.
Salix exigua Nutt.
Salix fargesii Burkill
Salix floderusii Nakai
Salix fluviatilis Nutt.
Salix foetida Schleich. ex DC.
Salix fragilis L. -
Salix gilgiana (Seemen)
Salix glabra Scop.
Salix glauca L.
Salix glaucosericea Flod.
Salix gooddingii C. R. Ball
Salix gordejevii Y. L. Chang & Skvortsov
Salix graciliglans Nakai
Salix gracilistyla Miq.
Salix hastata L.
Salix hegetschweileri Heer
Salix helvetica Vill.
Salix herbacea L. -
Salix hookeriana Barratt ex Hook.
Salix humboldtiana Willd. -
Salix humilis Marshall
Salix hylematica C. K. Schneid.
Salix integra Thunb.
Salix irrorata Andersson
Salix japonica Thunb.
Salix jessoensis Seemen
Salix koreensis Andersson
Salix koriyanagi Kimura ex Goerz
Salix laggeri Wimm.
Salix lanata L.
Salix lapponum L.
Salix lasiolepis Benth.
Salix lemmonii Bebb
Salix lindleyana Wallace ex Andersson
Salix linearistipularis (Franch.) K. S. Hao
Salix longiflora Andersson
Salix longistamina Z. Wang & P. Y. Fu
Salix lucida Muhl.
Salix luctuosa H. Lév.
Salix magnifica Hemsl.
Salix matsudana Koidz. -
Salix maximowiczii Kom.
Salix medwedewii Dode
Salix melanopsis Nutt.
Salix microstachya Turcz.
Salix mielichhoferi Saut.
Salix miyabeana Seemen
Salix moupinensis Franch.
Salix muscina Dode ex Flod.
Salix myricoides Muhl.
Salix myrsinifolia Salisb.
Salix myrsinites L.
Salix myrtilloides L.
Salix neowilsonii W. P. Fang
Salix nigra Marshall -
Salix nivalis Hook.
Salix pantosericea Goerz
Salix paraplesia C. K. Schneid.
Salix pauciflora Koidz.
Salix pedicellata Desf.
Salix pellita Andersson
Salix pentandra L.
Salix petiolaris Sm.
Salix phlebophylla Andersson
Salix phylicifolia L.
Salix planifolia Pursh
Salix polaris Wahlenb.
Salix psammophila Z. Wang & Chang Y. Yang
Salix purpurea L. - Saule pourpre
Salix pyrenaica Gouan
Salix pyrifolia Andersson
Salix pyrolifolia Ledeb.
Salix rehderiana C. K. Schneid.
Salix repens L. -
Salix reptans Rupr.
Salix reticulata L.
Salix retusa L. -
Salix retusoides J.Kern.
Salix rorida Lacksch.
Salix rosmarinifolia L.
Salix sajanensis Nasarow
Salix salviifolia Brot.
Salix schwerinii E. L. Wolf
Salix scouleriana Barratt ex Hook.
Salix sericea Marshall
Salix serissima (L. H. Bailey) Fernald
Salix serpyllifolia Scop.
Salix silesiaca Willd.
Salix sitchensis C. A. Sanson ex Bong.
Salix siuzevii Seemen
Salix starkeana Willd.
Salix subopposita Miq.
Salix subserrata Willd.
Salix suchowensis W. C. Cheng
Salix sungkianica Y. L. Chou & Skvortsov
Salix taxifolia Kunth
Salix tenuijulis Ledeb.
Salix tetrasperma Roxb.
Salix triandra L.
Salix turanica Nasarow
Salix turfacea G. Haller ex Münchh.
Salix udensis Trautv. & C. A. Mey.
Salix uva-ursi Pursh
Salix variegata Franch.
Salix viminalis L.
Salix vulpina Andersson
Salix waldsteiniana Willd.
Salix wallichiana Andersson
Salix wilhelmsiana M. Bieb.
Salix wilsonii Seemen
Salix yezoalpina Koidz.

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Los salzes son cultivats subretot per l'ornament, sobretot lo ploraire.

Qualques espècias fan de fusta, utilizat sobretot per la fabricacion de margues d'aisinas, de pèrgas e de rams flexibles utilizats en banastariá (vim).

Qualques espècias plan drechas e solidas (Salix calodendron, Salix cinerea, Salix caprea, Salix viminalis e lors ibrids) son utilizadas per la fabricacion de fusanhs d'artistas.

La rusca del salze es coneguda dempuèi l'Antiquitat per de vertuts curativas. Ipocrates conselhava una preparacion amb de rusca du salze blanc per solatjar las dolors e las fèbres. En 1829, un farmacian francés, aprèp aver fa bolhir de la polvera de rusca de salze blanc dins d'aiga, concentra sa preparacion. Ne resulta de cristals solubles que basteja salicilina (del latin salix). Mai tard, un quimista alsacian nomenat Charles Frédéric Gerhardt sintetizèt, amb la salicilina, l'acid acetilsalicilic que vendra la substància activa d'un medicament: l'Aspirina.

Tanben se servissiá de l'aiga de salze per facilitar lo plançonatge de totes tipes de plantas.