Salze

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


De sauses fan partida de las esséncias decorativas utilizada en zona temperada, se pòdon podar

Lo salze o sause (Salix) es un genre d'arbres e d'arbrilhons de la familha dels Salicacèus (Salicaceae). Compren prèp de 350 espècias, repartidas dins lo monde, subretot dins las zonas frescas e umidas de las regions temperadas e frejas de l'emisfèri nòrd.

Un luòc plantat de salzes es nomenada una sauseda.

Descripcion generala[modificar | modificar la font]

Las fuèlhas son caducas, alternas, ovalas o alongadas. Las flors son amassadas en catons quilhats, mascles o femes, portats per de pés diferents. La flor mascle, minuscula, compòrta 2 a 5 etaminas. La flor feme compren un sol ovari. Las flors femes fecondadas forman de capsulas de doas valvas, que libèran de granas cotonosas. Los salzes pòdon èsser anemofils (pollinizat pel vent) o entomofils (pollinizats pels insectes). Fòrça ibrids donan sovent la determinacion dificila.

Gaireben totes los Salzes se cobran a l'automne d'una cera blanca que los aparan pendent l'ivèrn.

Distribucion[modificar | modificar la font]

Salzes e beces son los primièrs arbres a colonizar los èrms, subretot las broas dels rius, en efècte lo salze demanda d'una tèrra nuda e fòrça lutz; l'aiga es un caractèr important per son desvolopament. S'installa dins de sols de pH anant de 5.5 a 7.5. Ama los sols leugièrs e umids.

Espècias principalas[modificar | modificar la font]

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Los salzes son cultivats subretot per l'ornament, sobretot lo ploraire.

Qualques espècias fan de fusta, utilizat sobretot per la fabricacion de margues d'aisinas, de pèrgas e de rams flexibles utilizats en banastariá (vim).

Qualques espècias plan drechas e solidas (Salix calodendron, Salix cinerea, Salix caprea, Salix viminalis e lors ibrids) son utilizadas per la fabricacion de fusanhs d'artistas.

La rusca del salze es coneguda dempuèi l'Antiquitat per de vertuts curativas. Ipocrates conselhava una preparacion amb de rusca du salze blanc per solatjar las dolors e las fèbres. En 1829, un farmacian francés, aprèp aver fa bolhir de la polvera de rusca de salze blanc dins d'aiga, concentra sa preparacion. Ne resulta de cristals solubles que basteja salicilina (del latin salix). Mai tard, un quimista alsacian nomenat Charles Frédéric Gerhardt sintetizèt, amb la salicilina, l'acid acetilsalicilic que vendra la substància activa d'un medicament: l'Aspirina.

Tanben se servissiá de l'aiga de salze per facilitar lo plançonatge de totes tipes de plantas.

Article connèxe[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]