Royal Geographical Society

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.

La Royal Geographical Society es una institucion britanica fondada en 1830[1] amb lo nom de Geographical Society of London pel desvolopament de la sciéncia geografica, jol patronatge de Guillem IV d'Anglatèrra. Va absorbir lo Association for Promoting the Discovery of the Interioras Parts of Africa —tanben coneguda coma l'Associacion Africana —(fondada per Sir Joseph Banks lo 1788), la Raleigh Club e la Palestine Association, integrada lo 1834. La reina Victòria li concediguèt lo títol de "reial" lo 1859.

Istòria[modificar | modificar la font]

Estatua de Shackleton òbra de Charles Sargeant Jagger a l'exteriora de la sedença de la societat.

Entre los membres fondators de la Societat trobam a Sir John Barrow, Sir John Franklin e Francis Beaufort. Es estat clau lo supòrt e la participacion de coneguts exploradors e expedicionaris, coma:

Dempuèi mitjan sègle XIX fins a la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, las expedicions patrocinadas per la Royal Geographical Society foguèron portada de jornals e las opinions de lo sieu president e membres èran àvidament cercadas pels jornalistas e informadors.

Uèi lo jorn, la Societat lidera lo centre mondial de la coneissença geografica -supòrt a l'educacion, ensenhament, recèrca e expedicions scientificas, aital coma la promocion publica per comprene e gaudir amb la geografia. Es membre del Science Council. La Societat s'es fusionada amb l'Institut de Geògrafs Britanics (Institute of British Geographers). La sedença de la Societat es a Lowther Lodge a Kensington (quartièr de Londres).

Conselh[modificar | modificar la font]

La Societat es governada per l'Amassa d'Administradors nomenats lo Conselh, dirigit per lo sieu President. Los membres del Conselh e lo President son elegits entre los Sòcis. Lo conselh es format de 25 membres, 22 que ne son elegits pels Sòcis e amb una durada de tres ans. En mai de las membres elegidas, i a de membres honoraris (comprés lo Pòrti de Kent coma President Honorari e Michael Palin coma Vice-president Honorari). Los membres honoraris fan partida del Conselh.

Comitats[modificar | modificar la font]

La Societat a cinc comitats especializats en:

  • Comitat d'Educacion
  • Comitat de Recèrca
  • Comitat d'Expedicions e trabalhs de camp
  • Comitat de Recorses d'Informacion
  • Comitat de Finanças

Lista dels principals expresidents[modificar | modificar la font]

  • Frederick John Robinson, 1st Viscount GoderichThe Earl of Ripon (1830-1833)
  • Sir Roderick Murchison (1851-1853)
  • Sir Henry Creswicke Rawlinson (1871-1873 e 1874-1876)
  • Sir Clements Robert Markham (1893-1905)
  • Sir George Taubman Goldie (1905-1908)
  • Màger Leonard Darwin (1905-1911)
  • Colonel Colonel Sir Thomas Hungerford Holdich (1919-1922)
  • Sir James Wordie
  • Lord Shackleton (1971-1974)
  • Sir Crispin Tickell (1989-1993)
  • Earl Jellicoe (1993-1997)
  • Earl of Selborne (1997-2000)

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Craik

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Mill, H.R. (1930) The remembre of the Royal Geographical Society, 1830-1930, London : Royal Geographical Society, 288 p.
  • Royal Geographical Society (2005) Ton the ends of the Earth : de visions of a changing world : 175 years of exploration and photography, London : Bloomsbury, ISBN 0-7475-8138-X
  • Winser, S. (Ed.) (2004) Royal Geographical Society with the Institute of British Geographers expedition handbook, New ed., London : Profile, ISBN 1-86197-044-7

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]