Rodanodaufinenc

Aqueste article es redigit en vivaroalpenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo rodanodaufinenc es la varietat de vivaroalpenc que se parla dins la Droma e dins lo sud d'Isèra.

Per una classificacion dialectologica pus completa dal vivaroalpenc, vejatz l'article vivaroalpenc.

Caracteristicas principalas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Abséncia mai o mens complèta del pronom ieu, e son remplaçament per mi, exceptat dins lo naut de la val del ròde de Diá.
  • Abséncia dels participis feminins en -ada e dels substantius en -dissa, coma charradissa, cantadissa, etc.
  • Pèrda fòrça considerabla de mots ancians, encara emplegats en Provença.
  • Dubertura del o jos l'influéncia de l'accent tonic: poarta < pòrta; poant < pònt; (mi) doano < (ieu) doni.
  • Conservacion de las formas del feminin plural: las ròsas; quelas bèlas taulas e del masculin plural: los òme(i)s, a pauc près coma en lengadocian.
  • Casuda de la nasala a la fin dels mots en -in, -on e -un: sin [si] (signe); baston [bas'to]; chascun [chas'ku].
  • Casuda de la L finala etimologica dins fòrça mots tals coma: chaval [cha'va], general [gene'ra]; cotèl [ku'tè]; morsèl [mur'sè]; grasilh [gra'zi]; solelh [su'le]; artelh [ar'te], etc.
  • Extension de la palatala ch, per c davant A: chabra (cabra); chasau (casal); chabana (cabana).
  • Palatalizacion dels sons cl e gl: cliau e quitament clhau (clau); rascliar (rasclar); masclie (mascle); alhan(aglan); elhisa < elheisa (glèisa); estranlhar (estranglar); cenlha (cingla, cengla).
  • Terminason de la primièra persona del singular en -o: amo (aimi); amavo (aimavi); amèro (aimèri). A l'infinitiu de la primièra conjugason l'A de la desinéncia es passablament obèrta, e se pòt pas confondre amb lo participi passat masculin qu'a l'A brèva.

A totas aquelas particularitats, cal ajustar que l'r demòra apicala pertot, e que lo son palatal representat per lh, al contrari del provençau, se vocaliza pas jamai (solelh contra soleu), ni se redusís en i (familha contra "famia").

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Louis Moutier, Lo Ròse (nòtas finalas)