Prudenci Bertrana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Retrach de Prudenci Bertrana al començament del sègle XX

Prudenci Bertrana (Tordera, 17 de genièr de 1867 - Barcelona, 21 de novembre de 1941) foguèt un escrivan catalan modernista.

Biografia[modificar | modificar la font]

Estúdia lo bachillerat a Girona e un cors d'engenhariá industriala a Barcelona, ont s'installa definitivament en 1911 e ont dirigís L'Esquella de la Torratxa e La Campana de Gràcia. Exercís de jornalista e de professor de pintura. Collabòra tanben dins El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya e La Veu de Catalunya.

A nivèl literari, se desmarca de las mòdas de l'epòca. Es conegut sustot pel roman Josafat (1906), la primièra de la siá produccion en aquel genre, e pel recuèlh de Proses Bàrbares (Pròsas barbaras, 1911), mas publica los sieus primièrs contes l'an 1903, que qualques unes son estats considerats dels melhors que son estats escriches en catalan. La produccion de contes de Bertrana a tres motius principals: lo païsatge, los campanhards e las bèstias. La siá òbra en pròsa, estructurada dempuèi una observacion detalhada del mond, partís de l'experiéncia de la pròpria vida coma òme e escrivan. Es, mas, en la trilogia 'Entre la tèrra e los nívols —integrats per L'hereu (L'eretièr, 1931), El vagabund (1933) e L'impenitent (1948)— ont se rebat mai lo afan autobiogràfic, reculhit a l'entorn de las frustracions personalas, la mai dolorosa que n'es la mòrt de tres filhs. Las memòrias de da filha Aurora, que se consagra tanben a la literatura, contenon de nombrosas referéncias del sieu paire.