Principi general del drech francés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

En França, los principis generals del drech (o PGD) son de règlas de portada generala que respondon oficialament a tres critèris:

  • S'applican quitament en l'abséncia de tèxte;
  • Son tirats per las jurisprudéncias;
  • Son pas creats de totas pèças pel jutge mas « descobèrts » per el a partir de l'estat del drech e de la societat a un instant donat: per exemple, en drech francés, los jutges an pas lo poder de crear des nòrmas: "Es defendut als jutges de prononciar per via de disposicion generala e reglamentària sus las causas que lor son somesas." (art. 5 Còdi civil francés). An lo poder sonque de metre en evidéncia e d'interpretar las nòrmas existentas; lo principi general del drech es alara sosjacent dins un estat del drech existent, e seriá simplament mes al jorn pel jutge.

En drech comunautari, la Cort de justícia de l'Union europèa reconeis tanben de principis generals del drech.

En drech internacional public, los « principis generals de drech reconeguts per las nacions civilizadas » son considerats coma una font de drech, en conformitat a l'article 38.1 (c) de l'estatut de la Cort internacionale de justícia.

Tradicionalament, la plaça dels principis generals del drech es fòrça reducha dins lo drech civil, qu'es plan codificat, e fòrça mai larg dins lo drech administratiu, qu'es plan jurisprudencial, que pendent fòrça temps, existiguèt plan pauc de tèxtes de portada generala s'applicant a l'ensemble de las activitats de l'administracion o a una partida substanciala de d'aquestas.

L'estatut d'aquestes principis generals, e subretot de l'interpretacion juridica, es debatuda en teoria del drech, unes autors realistas afirmant que servisson sonque a amagar lo poder normatiu creator dels jutges. De seguir exactament l'interpretacion correnta d'aquestes principis, sèm confrontat a un paradòxe: s'aquestas nòrmas ja existisson, perque cal una jurisdiccion que las « decobriscan »? Que significa, en tèrmes juridics, una nòrma qu'existiriá sonque de biais latent?

L'expression « principis generals del drech » foguèt consacrada après la Liberacion per un arrèst celèbre: CE, Ass, 26 d'octobre 1945, Aramu et autres (al respècte del principi dels drechs de la defensa)[1]. Lo Tribunal dels conflictes aviá estat lo primièr a l'utilizar dins son arrèst del 8 de febrièr 1873 Dugave et Bransiet.

Valor juridica dels principis generals del drech[modificar | modificar la font]

Se totes los autors s'acòrdan per donar una valor suprareglementària als PGD, lor valor juridica al respècte de la lei, es a dire lor plaça dons la ierarquia de las nòrmas, faguèt l'objècte de controvèrsias doctrinalas.

Conven prmièr d'observar que totes los principes e règlas non escrichas an pas la mèsma valor juridica. Coma o faguèt observar lo comissari del govèrn Fournier dins sas conclusons sus l'arèst del 26 de junh de 1959 Syndicat général des ingénieurs-conseils, existís doas categories de principis non escrichs:

  • unas son de valor simplament interpretativa o supletiu: son de règlas que « s'aplican pas que per manca de disposicions escrichas contràrias … seguent la matèria que concernisson, clinaràn davant la lei o lo règlament. Talas son per exemple las règlas generalas de procedura aplicablas quitament sens tèxte davant totas les jurisdiccions administrativas », coma aquesta se pòt citar l'obligacion de mencionar los noms dels jutges o l'interdiccion d'èsser jutge e partida (CE, Sect., 2 de març de 1973, Demoiselle Arbousset). Aquestas règlas pòdon, segon las escasenças, èsser escartadas pel legislator o pel poder reglamentari.
  • unas constitusion de règlas de fons, qu'an pas un caracter simplament interpretatiu o supletiu: son los quite principis, que d'esperels se destrian en principis de competéncia e principis de fons. Los primièrs an perdut gaireben tota la portada dempuèi la dintrada en vigor de la Constitucion del 4 d'octobre de 1958, que limitèt las competéncias respectivas de la lei e del reglament. Los segonds, que constituisson los quite principis generals del drech, son « de principis fondamentals que son a la basa del nòtre regim politic ».

Quina es la valor d'aquestes principis?

Segon una primièra tèsi abandonada per la doctrina, los principis generals del drech an valor legislativa: en efièch, s'impausan al poder reglamentari (lo Conselh d'Estat pòt annular un decrèt o una ordonança contrària a un principi general del drech) mas pòdon èsser escartats per la lei.

Segon una segonda tèsi, enonciada pel professor René Chapus, los principis generals del drech an una valor « infralegislativa e supradecretala ». En efièch, lor autor, lo jutge, ocupa un reng superior al poder executiu - que contraròtla - e inferior al poder legislatiu, qua la leis l'obligan.

Al contrari, lo jutge administratiu contrenh l'administracion als PGD, e tanben per sos decrets (actes administratius mai nauts).

Enfin, segon una tresena tèsi defenduda per Fournier, los PGD an la valor del tèxte que'n son deduchs. Atal, lo principi general del drech a l'egalitat, drduch de la Declaracion dels Drechs de l'òme e del citutadan, aurián una valor constitucionala.

Totes los principis generals del drech s'impausan al poder reglamentari autonòma de l'article 37 de la Constitucion (CE, Sec., 28 d'octobre de 1960, de Laboulaye).

Unes d'aquestes principis al mens an una valor constitucionala e lo quita legislator pòt pas derogar: es per exemple lo cas del principi d'egalitat d'accès als emplecs publics. Aquò quitament abilita pas lo jutge administratiu ordinari a escartar una lei que mesconeisseriá un principi general de valor constitucionala; pasmens es plan la valor constitucionala d'aquestes principis.

Lo quite Conselh d'Estat mai se reconeguèt la possibilitat de descobrir de principis fondamentals reconeguts per las leis de la Republica, de valor constitucionala, ensemble amb lo Conselh constitucional (CE, Ass., 3 julhet de 1996, Koné, Leb. p. 255).

Lista dels principis generals del drech[modificar | modificar la font]

La lista dels principis generals del drech es dempuèi la Liberacion sempre mai provesida. Las listas que seguisson son donadas a títol d'exemples es pas exaustiva.

Principis generals del drech interessant los drechs dels citutadans[modificar | modificar la font]

Règlas de fons[modificar | modificar la font]

Principis fondats sus la libertat[modificar | modificar la font]
  • Libertat del comèrci e de l'industria: CE, Ass. (Conselh d'Estat en Assemblada), 22 de junh de 1951, Daudignac ; CE Sec. (Conselh d'Estat en Seccion), 13 de mai de 1994, Président de l'Assemblée territoriale de la Polynésie Française
Principos fondats sus l'egalitat[modificar | modificar la font]
  • Egalitat dels usatgièrs davant lo servici public: CE (Conselh d'Estat), Sec, 9 de març de 1951, Société des concerts du conservatoire, Recueil Lebon. p. 151, GAJA (Grands arrêts de la jurisprudence administrative) n° 67 ; CE, Ass., 25 de junh de 1948, Société du Journal l'Aurore, Leb. p. 289, GAJA n° 62; CE, 1974, Denoyez et Chorques.
  • Egalitat davant l'impòst: CE 22 de febrièr de 1974 Association des maires de France : Dalloz 1974 p. 520
  • Egalitat davant las cargas publicas: CE 7 de febrièr de 1958 Syndicat des propriétaires de chêne-liège d'Algérie : AJDA 1958 II p. 130
  • Egalitat d'accès dels ciutadans als emplecs publics: CE, Ass, 28 mai 1954, Barel et autres, Rec. p. 308 concl. Letourneur, GAJA n° 77 ; CE, 9 de novembre de 1966, Commune de Clohars-Carnoët
  • Egalitat de tractament entre foncionaris d'un mèsme còrs: Conseil d'État, Ass., 21 juillet 1972, Union Interfédérale des Syndicats de la Préfecture de Police et de la Sûreté Nationale (e fòrça mai); Conselh Constitucional, Decision n° 76-67 DC del 15 de julhet de 1976, Decision n° 82-153 DC del 14 de genièr de 1983, Decision n° 84-179 DC del 12 de setembre de 1984, Decision n° 87-229 DC del 22 de julhet de 1987.
Principis relatius al drech de l'extradicion[modificar | modificar la font]

Lo Conselh d'Estat a, sus aqueste punt, revelat un cèrt nombre de principis:

  • Interdiccion d'extradar un refugiat politic: CE Ass. 1 d'abril de 1988 bereciartua-echarri
  • Interdiccion d'extradar un estrangièr per motiu politic: CE Ass., 3 de julhet de 1996 Koné; lo Conselh d'Estat reconeis aicí pas un principi general del Drech mas un Principi fondamental reconegut per las leis de la Republica
  • Interdiccion d'extradar un estrangièr en cas de consequéncias grevas, al respècte per exemple de l'edat e de l'estat de santat: CE 13 d'octobre de 2000 Kozirev
  • Interdiccion d'extradar un estrangièr se l'Estat demandaire a un sistèma respectant pas los drechs e libertats fondamentalas {CE, 26 de setembre de 1984, Lujambio Galdeano }
  • Interdiccion d'extradar un estrangièr se l'Estat demandaire pòt prononciar la pèna de mòrt e que donèt pas de garantiadas (CE, 27 de febrièr de 1987, Fidan)

Règlas de procedura[modificar | modificar la font]

Règlas de procedura jurisdiccionala[modificar | modificar la font]
  • Drechs de la defensa en matèria administrativa: CE, Sec., 5 mai 1944, Dame Veuve Trompier Gravier, Leb. p. 133, GAJA n° 58 ; Ass., 26 d'octobre de 1945, Aramu, Leb. p. 213 ; en matèria penala: CE, Ass., 19 d'octobre de 1962, Canal, Robin et Godot, Leb. p. 552, GAJA n° 88. Aqueste principi foguèt reconegut pel Conselh constitucional coma un principi fondamental reconegut per las leis de la Republica en matèria penale: CC, dec. n° 76-70 DC del 2 de decembre de 1976, Rec. p. 39 ; coma en matèria administrativa: CC, dec. n° 77-83 DC del 20 de julhet de 1977, Rec. p. 39.
  • Possibilitat per tot acte administratiu de far objècte d'un recors en excès de poder: CE, Ass, 17 février 1950, Ministre de l'agriculture c. Dame Lamotte, Leb. p. 110, GAJA n° 67
  • Publicitat dels debats davant las juridiccions de l'òrdre judiciari: CE, Ass., 4 d'octobre de 1974, Dame David, Leb. p. 464 concl. M. Gentot
Règlas de procedura administrativa non contenciosa[modificar | modificar la font]
  • Obligacion de realizar la publicacion dels reglaments per l'autoritat administrativa: CE, 12 de decembre de 2003, Syndicat des commissaires et hauts fonctionnaires de la police nationale[2]
  • Principi de non retroactivitat dels actes administratius: C.E., Ass, 25 de junh de 1948, Société du Journal l'Aurore, Leb. p. 289, GAJA n° 64

Principis generals del drech al subjècte de l'organizacion e lo foncionament dels servicis publics[modificar | modificar la font]

  • Principi de continuitat del servici public CE, Ass., 7 de julhet de 1950, Dehaene, Leb. p. 426
  • Principi de mutabilitat del servici public: CE, Sect., 27 de genièr de 1en961, Vannier, Leb. p. 60 concl. Kahn ; CE, Sec., 18 de març de 1977, Chambre de commerce de La Rochelle, Leb. p. 153 concl. Massot (un servici public sempre pòt èsser suprimit)
  • Principe de l’insasissabilitat dels bens apartenent a las personas publicas: Cass. civ 1 21 de decembre de 1987 BRGM, e TC, 9 de decembre de 1899, Association syndicale du canal de Gignac que, descobrissent aqueste principi sens pasmens ne far un PGD.

Principis generals del drech en matèria sociala[modificar | modificar la font]

  • Drech de menar una vida de familha normala: CE, Ass., 8 de decembre de 1978, GISTI et autres, Leb. p. 493
  • Interdiccion de licenciar una salariada emprenhada: CE, Ass, 8 de junh de 1973, Dame Peynet, Leb. p. 406 concl. Suzanne Grevisse
  • Tot agent public deu recebre una remuneracion al mens egala al SMIC: CE, Sect., 23 d'abril de 1982, Ville de Toulouse c. Mme Aragnou, Leb. p. 152 concl. Labetoulle
  • Interdiccion per l’emplaire d’infligir de sanccions pecuniàrias a sos emplegats: CE, Ass., 1èr de julhet de 1988, Billard et Volle, Leb. p. 268
  • Interdiccion de resiliar un contracte de trabalh en rason de la situacion de familha del salariat: CE, 27 de març de 2000, Mme Brodbeck
  • Subordinacion de tota modificacion dels elements essencials del contracte de trabalh en acòrdi de las partidas: CE, Ass., 29 de junh de 2001, Berton
  • Independéncia dels inspectors del trabalh: CE, 9 d'octobre de 1996, Union nationale CGT des affaires sociales, Leb. p. 383

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Modèl:Références

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

  • « PRINCIPES GENERAUX DU DROIT », www.lexinter.net (consultat lo 23 novembre 2017)
  • (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant