Prescripcion (drech)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz prescripcion.

En drech, la prescripcion designa dos elements:

  • un ensemble de règlas e de conselhs formalizat per escrich reglamentant oficialament una activitat, mai sovent professionala;
  • lo mòde d'acquisicion d'un drech, o d'extinccion d'un drech o de las possibilitats de perseguida, per l'escorriment d'una cèrta durada.

Prescripcion: reglementacion[modificar | modificar la font]

Prescripcion: delai de pèrda o d'acquisicion d'un drech[modificar | modificar la font]

Tota possibilitat de reclamar un drech en justícia s'atuda al tèrme d'una durada de temps nomenada prescripcion. Aqueste delai maxim es mai sovent de trente ans, se pòt reduire per las leis segon las matèrias e las situacions.

Seguís qu'un drech, quitament usurpat o de mala fe, coma un drech immòble o personal, ven legitim quand a estat possedat o abandonat un temps sufisent per que pas pus de contestacion siá possibla.

Se destria la prescripcion aquisitiva que crei un drech, de la prescripcion extinctiva que n'atuda un.

La prescripcion a de fondaments e de regims fòrça diferents en Drech civil e en drech penal, segon que siá de drechs reals o de drechs personals.

Los fondaments de la prescripcion[modificar | modificar la font]

La prescripcion de l'accion publica en matèria penala existís pas dins totes los sistèmas juridics, coma als Estats Units d'America ont los crimes de sang son imprescriptibles.

En drech civil francés lo delai de prescripcion comença a partir del jorn « ont lo titulari d’un drech a conegut o auriá degut coneisser los fachs li permetent de l’exercir » (article 2224 del Còdi Civil). L’article 2232, alinea 1 del Còdi Civil a pasmens previst un delai arrestador maxim de vint (20) ans quina que siá ipotèsis « lo repòrt del punt de partença, la suspension o l’interrupcion de la prescripcion pòt pas aver per efièch de portar lo delai de prescripcion extinctiva al delà de vint ans a partir del jorn de la naissença del drech ». Al subjècte del punt de partença, l’article 1304 del Còdi Civil prevei qu’en cas de violéncia, lo delai comença a partir lo jorn ont la violéncia s'acabèt; en cas de dòl o d’error, lo delai (qu'es de cinc ans) comença a partir del jorn ont lo vici foguèt descobèt.

Interrupcion de la prescripcion[modificar | modificar la font]

En drech civil, la prescripcion se pòt interrompre. La causa màger d'interrupcion de la prescripcion es l'introduccion d'una demanda o d'un planh en justícia. L'interrupcion de la prescripcion a per efièch de retornar lo comptador a zèro e de negligir lo temps ja passat en favor d'una prescripcion.

Per exemple, se una prescripcion se complís en detz ans (prescripcion decenala) e que, après las cinc primièras annadas, i a interrupcion de la prescripcion, caldrà donc detz ans de mai per complir ladicha prescripcion; las cinc annadas passada en favor de la prescripcion serán pas comptadas.

Suspension de la prescripcion[modificar | modificar la font]

En drech civil, la prescripcion pòt èsser suspenduda. Al contrari de l'interrupcion, la suspension retorna pas lo comptador a zèro. Lo temps passat abans que la prescripcion siá suspenduda serà pas perdut e poirà èsser aponduda al temps qu'a passat après que la suspension serà acabada. Per exemple, se una prescripcion se complís en tres ans e que, après la primièra annada passada, i a suspension de la prescripcion, caldra unicament, un còp la suspension acabasa, que passen doas autres annadas per complir la prescripcion.

La suspension de la prescripcion es paer exemple utila per protegir l'interés de la persona qu'es dins l'impossibilitat d'agir d'esperela o representada.

Prescripcion en França[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Prescripcion en drech francés.

Prescripcion en common law[modificar | modificar la font]

Dins los sistèmas de common law, la prescripcion acquisitiva se nomena adverse possession « possession adversativa », que, a l’imatge de l’usucapion romana, es tradicionalament analizada amb lo vejaire d’una expropriacion privada. S’agís d’un biais d’acquisicion de drechs incorporals fondat sus un long usatge (adverse use) o una longa possession e balha al possessor un títol valid e atudant los drechs de las personas qu'aurián agut un títol superior al sièu.

L’equivalent de la prescripcion extinctiva se nomena limitation of action, e s'es d’origina legala, es regida per un statute of limitation[1]. A la diferéncia de la prescripcion, la limitation of action atuda pas de drech nomai d'obligation, mas preclaus la capacitat d’estar en justícia. Aquesta preclusion a per efièch d’atudar le recors juridiccional mas daissent demorar lo drech. Dins l'escasença d'unas accions visant des bens reals, pasmens, e recors e lo drech que lo sosten son atudats.

Duradas de prescripcion[modificar | modificar la font]

En drech francés e en matèria, la durada maximala generala es de trenta ans, de leis preveson la reduccion du delai segon las matèrias e los objèctes.

Los crime contra l'umanitat an una durada illimitada: es lo sol cas reconegut imprescrible en França[2].

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Nota terminologica: lo lengatge juridic american designa la prescripcion extinctiva e tanben la lei que la regís pel mèsme tèrme: statute of limitation(s).
  2. https://www.senat.fr/rap/l01-204/l01-2043.html