Vejatz lo contengut

Punt d'ebullicion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Ponch d'ebullicion)
Diagrama de fasa de l'aiga.

Se nomena punt d'ebullicion d'un còrs las condicions de temperaturas e de pression que se devon reunir per que passe rapidament de l'estat liquid a l'estat gasós (bolhís). Lo punt de condensacion designa lo procediment invèrs, se produsent al meteis punt.

Diagrama de fasa d'un còrs pur abitual.

Per un còrs pur, los punts d'ebullicion forman dins lo diagrama de fasa la corba que separa la zona liquida de la zona gasosa. Es a dire que per una pression donada, l'ebullicion se producha a una temperatura fixa.

Dins aquel cas, lo punt d'ebullicion es identic al punt de condensacion, que representa las condicions necessàrias al passatge de l'estat gasós cap a l'estat liquid.

Cas de l'aiga

[modificar | Modificar lo còdi]

L'escala de temperatura Celsius èra a l'origina definida de tal bias que la temperatura d'ebullicion de l'aiga a la pression d'una atmosfèra siá 100ºC. La definicion de la pression estandard se precisèt dempuèi, e se pren en compte pel calcul del punt d'ebullicion la calor necessària al cambiament d'estat (egala a gaireben 2 250 J/g per l'aiga), de biais que lo punt d'ebullitcon de l'aiga a la pression estandard es ara de 99,98 °C (211,964 °F).

Punt d'ebullicion estandard

[modificar | Modificar lo còdi]

Dins las taulas de termodinamica dels produchs quimics, tot es pas indicat pel diagrama de fasa, mas sonque la temperatura d'ebullicion dins l'etat estandard, es a dire a la pression d'una atmosfèra (1 013,25 hPa). Aquel punt d'ebullicion es alara nomenat punt d'ebullicion estandard, e la temperatura temperatura d'ebullidion estandard.

La taula seguenta dona las temperaturas d’ebullicion d'unes elements a l'estat estandard a 1 atm en °C:

temperaturas d’ebullicion d'unas substéncias. Teb (°C)
Acid nitric 86
Acid sulfuric 332[1]
Aiga de mar 103
Aiga destillada 100
Etanòl (100% en volum) 78,3
Amoniac -34
Aur 2808
Benzèn 80
Clòr -34
Esséncia de trebentina 160
Etèr 35
Fèrre 3000
Galli 2237
Gliceròl 290
Lipid 300
Idrogèn -253
Mercuri 357
Metan -162
Nitrogèn -196
Òli de lin 316
Òli d'oliva 300
Oxigèn -183
Parafina 300
Sòdi 900
Sulfur de carbòni 46,5
Tungstèn 5500


Dins lo cas d'una mescla, lo punt d'ebullicion depend en mai de la pression e de la temperatura, tanben de la concentracion dels diferents compausants de la mescla e de las reaccions quimicas que se produson entre eles. Los diferents compausants s'evaporant e de velocitats diferentas, lors concentracions relativas evoluan pendant l'ebullicion: alara se parla de distillacion. La temperatura demora pas constanta, mas seguís aquela evolucion. Los aigardentièrs utilizan aquela variacion per estimar la proporcion d'alcòl demorant dins lo most que distillan: a 100ºC, tot l'alcòl es evaporat, demora pas que d'aiga.

Evaporacion sens ebullicion

[modificar | Modificar lo còdi]

Los liquids pòdon passar sens ebullicion de l'estat liquid a l'estat gasós, a de temperaturas mai bassas qu'aquela del punt d'ebullicion: s'agit alara d'evaporacion e non pas d'ebullicion.

Nòtas referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Perry's Chemical Engineers' Handbook 7a ed. (pàg. 2.25-2.26), la Teb per l'acid sulfúric sa forma comerciala abituala es de 340 °C (temperatura que tanben se'n produsís la descomposicion), la Teb de l'acid sulfuric monoidrat (H2SO4·H2O) es de 290 °C, alara que la Teb de l'acid sulfuric diidrat (H2SO4·2H2O) es de 167 °C (dins los dos darrièrs cases i a pas de descomposicion).