Piramida de Mai

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La piramida de Mai

La Piramida de Mai qu'ei un monument de Buenos Aires situat au miei de la plaça de Mayo e commemoracion de la Revolucion de Mai.

En 1811, la Purmèra Junta qui governava mercés ad aquesta revolucion que decidí de bastit un monument suber la plaça de la Victòria (ua de la duas plaças qui, juntadas a la destruccion de la Recova Vielha, e vadoren l'actuau plaça de Mayo).

Piramida originau en 1856

En 1856 lo monument que ho transformat devath la direccion de l'engenhaire e artista d'origina bearnesa Prilidiano Pueyrredon e en hornir ua estatua allegoria de la libertat, òbra de l'escultor Joseph Dubourdieu.

En 1912, per'mor d'un deus mantuns projèctes de bastir un monument d'endom màger (e pas jamei acabat) la piramida que ho mudada sus ralh entà s'estàr definitivament suu son emplaçament actuau.

Lo 21 de mai de 1942, peu decret Nº 120.412 la piramida que vadó "Monument Istoric". Lo 10 de març de 2005, dab la lei 1.653, la Ciutat Autonòma de Buenos Aires que declarè "Lòc Istoric" l'espaci qui entorneja lo monument per'mor qu'ei lo lòc on s'amassavan la Mairs de Mayo en desfiar la dictatura. En commemoracion d'aqueth combat, lo sòu autorn de la piramida qu'ei pintrat dab representacions deu lor simbèu : un panèth utilizat en mòda de cobricap. Lo 5 de deceme de la medisha annada, las cendres de Azucena Villaflor, la fondatora de las Mairs, que hon esbarrejadas au pè de la piramida.

De la basa dinc a la punta deu bonet frigian de l'escultura de Dubourdieu lo monument qu'ei haut de 18,76 m.