Olha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'olha es un combustible fossil amb una riquesa entre 75% e 90% e un contengut en volàtils qu'oscilla entre 20% e 35%. Lo rèste es d'aiga, aire, idrogèn e sofre. E lo contengut energetic es d’entre 24 e 35 MJ/kg per mòstras seca. Es negre o marron escur e pas gaire brilhant, mai lèu d'un negre opac. Brutla amb dificultat, e quand se fa dona una flama jauna. Se diferéncia del lignit per son mai grand poder calorific (entre 20 e 29 MJ/kg). Conten una substància semblabla al quitran nomenada bitum. Es de melhora qualitat que lo lignit mas de mendre qualitat que l’antracita. Es mai sovent format aplicant una pression sul lignit. Es de color negra o marron escur amb bendas visiblas brilhantas entre de bendas de color mata.

A nivèl mondial l'olha es lo carbon estandard e lo mai comercializat, que la torba e lo lignit an pas un prètz pro naut que justifique son transpòrt e comercializacion a longas distàncias e l'antracita es escassa e cara.

A la revolucion industriala lo se nomenava carbon de pèira o carbon de tèrra S'utilizava coma combustible dins la siderurgia. S'utilizava per obténer lo gas de vila e una granda quantitat de produchs quimics.

Pel naut gra de transformacion qu'a subiguèt, conten paucs dels fossils de la matèria vegetala que n'es constituida.

Origina[modificar | modificar la font]

Coma los autres carbons l'olha es una ròca sedimentària formada de la compression diagenetica e submetamorfica de la torba.

Lo contengut en carbòni varia entre 60 e 80% lo es aiga, aire, idrogèn e sofre.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Pels besonhs industrials e domestics, un carbon se caracteriza:

  • Son taus en matères volatilas (MV) exprimit en percentatge al respète de la massa totala. Aquestas son costituidas gaireben de metan e d'idrogèn; jos l'efièch d'una auça de la temperatura, las matèrias volatilas son largadas del combustible, s'abrandan aisidament, e accelèran la combustion;Son poder calorific (exprimit en kJ/kg), quantitat de calor provesida per la combustion d'un quilograma de carbon;
  • Son taus en aiga exprimit en percentatge;
  • Son taus en cendres exprimit en percentatge. Las cendres son los rèstes solids de la combustion, e pòdon conténer de polluents, metallics per exemple, de 20 a 120 ppm de metals radioactius (urani, tòri, radi…), que se concentran dins los molons de cendres eissits de la combustion del carbon;
  • Son taus en sofre exprimit en percentatge; la preséncia de dioxid de sofre e de rèstes de mercuri o d'autres metals dins los fums de combustion contribuís a la pollucion del mitan.

La plasticitat es cruciala pel còc, que representa la possibilitat de formar de fasas plasticas pendent lo procediment, que se mesura amb de tèsts de dilatacion del carbon. Es important que contengan pau de sofre, que fa perjudici a le realizacion d’acièrs.

Lo contengut de compausats volatils dona una idèa de l’eficiéncia energetica al brutlar lo carbon bituminós, que los compausats combustibles seràn mai accessibles. S'i a pauc de volatilitat, serà malaisit que lo carbon comence a abarandar e mai aurà un contengut energetic naut.

Es interssant que lo contengut en cendres siá bas per reduire lo contengut de matèria que cal avançar per brutlar lo carbon. De mai, los carbonats se pegan a las parets del sistèma de combustion e lo deterioran. Los sulfurs pòdon arribar a far partida de l'smog e crear de pluèjas acidas.

Carbon de farga[modificar | modificar la font]

Es un carbon bituminós de nauta qualitat es fòrça util per la farga avent un contengut fòrça bas en cendres, sofre e d'autras impuretats.

Carbon de candèla[modificar | modificar la font]

Es una olha que comença a brutlar fòrça aisidament e produsís una flama fòrça brilhant. Ten un contengut naut en compausats volatils. Aqueste tipe de combustible ven en desús.

Usatges principals[modificar | modificar la font]

  • Combustible: L'olha costituís, al nivèl mondial, 40% de l'energia electrica obtenuda a partir del carbon.
  • Carbon de Còc: Es un procediment de cuècha intermediària qu'elimina diferents compausants volatils e la basa dels procediments industrials coma la produccion d'acièr. Cal tanben eliminar al maxim la cendre. L'olha per a causa de son abondància es lo material màger de basa per l'obtencion de carbon de Còc.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]