Nicolau de Cusa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Nicolau de Cusa (1401-1464)

Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa
Naissença 1401
Cusa, Electorat de Trevèri, Sant Empèri Roman Germanic
N. a
Decès 11 d'agost de 1464
Todi,Ómbria, Estats Pontificals
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
profession: teologian, cardinal e astronòm
país d'origina: Alemanha
distincions:
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge {{{omenatge}}}
Autras foncions {{{autrasfoncions}}}




Nicolau de Cusa (en latin: Nicolaus Cusanus),(1401-1464) foguèt un filolosòfe, un teologian, un jurista un astronòme alemand. Foguèt un dels primièrs umanistas dins los países alemands. Son òbra mai coneguda es De l'Ignorància Dòcta (en latin: De Docta ignorantia).

Vida[modificar | modificar la font]

Joventut e estudis (1401-1424)[modificar | modificar la font]

Nicolau de Cusa èra lo segond dels 4 enfants de Johan Krebs e Katherina Roemer. Lo seu paire èra un batelièr amonedat[1]. Reçaupèt una bona educacion e, en 1415, dintrèt dins la Faculat de las Arts de l'Universitat de Heidelberg. Reçaupèt son doctorat en drech canon a l'Universitat de Pàdoa. A Pàdoa, rescontrèt Julian Cesarini e Domenico Capacica (ambedós se faguèron cardinals mai tard) e venguèt amic amb lo matematician Paolo dal Pozzo Toscanelli.

De Colonha al cardinalat (1425-1449)[modificar | modificar la font]

Dintrèt dins l'Universitat de Colonha amb lo títol de doctor en drech canon en 1425. Demorèt pas gaire a Colonha e s'en tornèt a Cusa ont venguèt lo secretari de Otto de Ziegenhain, elector de Trevèri. Aqueste lo nomenèt canonge e degan de Sant Florin de Coblença amb de nombrosas prebendas. En 1427, foguèt mandat a Roma amb la dignitat de delegat episcopal. En 1428, anèt a París per estudiar los escriches de Ramon Llull.

Òbras[modificar | modificar la font]

Nicolau de Cusa escriguèt de nombrosas òbras. Çaijos una seleccion de las òbras mai famosas.

  • De auctoritate praesidendi in concilio generali (1434)
  • De concordantia catholica (The Catholic Concordance) (1434)
  • Reparatio kalendarii (1434/5)
  • De Docta ignorantia (1440)
  • De coniecturis (1441-2)
  • Dialogus concludens Amedistarum errorem (1441)
  • De Deo abscondito (1444/5)
  • De quaerendo Deum (1445)
  • De date patris luminum (1445/6)
  • De transmutationibus geometricis
  • De arithmetricis complementis (1445)
  • De filiatione Dei
  • De genesi
  • Apologia doctae ignorantiae (1449)
  • Idiota de mente (1450)
  • De visione Dei (1453)
  • De pace fidei (1453)
  • De theologicis complementis(1453)
  • De mathematicis complementis (1453)
  • Caesarea circuli quadratura (1457)
  • De beryllo (1458)
  • De aequalitate (1459)
  • De principio (1459)
  • Reformatio generalis, (1459)
  • De possest (1460)
  • Cribratio Alkorani
  • De non aliud (1462)
  • De venatione sapientiae (1462)
  • De ludo globi (1463)
  • Conpendium (1463)
  • De apice theoriae (1464)

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Donald F. Duclow, "Life and Works", in Christopher M. Bellitto, Thomas M. Izbicki, Gerald Christianson (Eds.), Introducing Nicholas of Cusa, A Guide to a Renaissance Man, Paulist Press, 2004, p25