Monazita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un tròç de monazita.

La monazita es un minerau jaune, brun ò roginós de duretat 5,0-5,5 e de densitat 4,6-5,4. Es formada de fosfat de cèri, de lantani e de tòri (simbòl quimic : (Ce, La, Th)PO4) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Lei cristaus naturaus son isolats, tabulars ò prismatics. Son esclat pòu èsser veirenc, resinós e de còp sedós.

Es un minerau rar que se forma coma minerau accessòri dins lei ròcas graniticas ò sieniticas e dins lei venas alcalinas. En causa de sa duretat, resistís ben a l'alteracion e pòu se concentrar dins de depaus sedimentaris de tipe placer. Pòu èsser associada ambé la fergusonita, la samarskita ò la columbita. Es esplechada coma minerau de tèrras raras.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]