Mollusca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Mollusques)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los mollusques (Mollusca, del latin molluscus, "mòl") forman un dels grands embrancament del règne animal. Son d'invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilaterala (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs mòl, nus o protegit per una clòsca. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las ustras, los calamars, los pofres, las limaucas e una granda diversitat de formas, tant marinas coma terrèstras.

Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viventas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los mitans naturals, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m en dessús del nivèl de la mar fins a de prigondors oceanicas de mai de 5.000 m de prigondor, dins las aigas polaras o tropicalas e son d'elements comuns dels litorals del mond entièr.

Son d'animals de còs mòl (devesits en cap, massa viscerala e pè) amb tres caracteristicas unicas dins lo règne animal que s'identifican per:

  • Un pè muscular.
  • Una clòsca calcària secretada per un integument sosjacent sonat saile, de còps que i a absent.
  • Un organ d'alimentacion apelat radula (format de de filas de dents quitinosas corbas).

L'interès de l'òme pels mollusques es enòrme. Los mollusques son una importanta font d'alimentacion per l'espècia umana. En mai, de nombrosas malautiás parasitàrias tant umanas coma veterinarias son transmesas pels mollusques, qu'agisson coma òste intermediari, mai que mai de platelmints trematodes.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Lo phylum Mollusca foguèt creat per Georges Cuvier (1769-1832) en 1795[1].

Segon MolluscaBase[2], i a a l'ora d'ara nòu classas de mollusques

Classa autre(s) nom(s) nombre d'espècias
Bivalvia Linnaeus, 1758 Acephala Cuvier, 1817; Lamellibranchiata Blainville, 1824; Pelecypoda Goldfuss, 1820 11047
Caudofoveata C. R. Boettger, 1956 Chaetodermomorpha Pelseneer, 1905 141
Cephalopoda Cuvier, 1795 Siphonopoda Lankester, 1877 (NON G. O. Sars, 1878) 829
Gastropoda Cuvier, 1795 Univalvia Röding, 1798 56621
Monoplacophora Odhner, 1940 Tryblidiida Wenz, 1938; Galeroconcha Salvini-Plawen, 1980 31
Polyplacophora Gray, 1821 Placophora Ihering, 1876; Loricata Schumacher, 1817 1041
Scaphopoda Bronn, 1862 Solenoconcha 606
Solenogastres Gegenbaur, 1878 Neomeniomorpha Pelseneer, 1906 283
Rostroconchia Cox, 1960 Ø 274 [3]
Mollusca incertae sedis
  1. Georges Cuvier, Second Mémoire sur l'organisation et les rapports des animaux à sang blanc, dans lequel on traite de la structure des Mollusques et de leur division en ordre, lu à la société d'Histoire Naturelle de Paris, le 11 prairial an troisième, Magazin Encyclopédique, ou Journal des Sciences, des Lettres et des Arts, , 433-449 p.
  2. « MolluscaBase », sur www.molluscabase.org
  3. « PBDB », paleobiodb.org