Mitologia basca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La mitologia basca (Euskal mitologia) es l'ensemble dels mites d'origina basca arribats fins a nosaltres. Cristianizats tardierament, los Bascs adoravan las fòrças naturals coma lo solelh, la luna, l'aire, l'aiga, los monts, los bòscs, aqueles prenent de formas umanas. Sus las estelas redondas dels cimentèris bascs figuran encara sovent lo solelh, la luna e d'estelas. De cresenças actualas poirián venir del Paleolitic[1].

Presentacion generala[modificar | modificar la font]

Lo personatge principal de la mitologia basca es Mari, divinitat femenina, que representa « la natura ». Li es associat Sugaar, « lo dragon mascle » (vejatz tanben Erensuge), representacion de las colèras del cèl, trons e auratges.

Tanben existís d'autras fòrças naturalas coma lo solelh, Egu, Eguen o Ekhi, que caçava las fòrça de las tenèbras (la crotz basca seriá un sombòl solar coma la svastika) e la luna, Hil o Ilargi, qui sorgís del mond ocult, de l'escur e de la mòrt e qu'es sovent presentada amb un destral e los instruments de la filaira.

Tanben existís d'èssers intermediairis entre òmes e dieus, los Basajaunak, « senhors del bòsc », peluts e terriblament fòrts, mena de gènis benefics qu'aparan los trpèls e gardan los secrets de l'agricultura. De legendas los assimilan e d'enfants de l’ors e de la femna. Los Basajaunak, los seinhors salvatges, e los « Mairiak » o « Jentilak », de gigants pagans, son considerats coma essent los bastissors de dolmèns e cromlecs del Bascoat. Aqueles gigants e lor divesa Mari aurián desaparegut amb l’arribada del cristianisme segon la legenda de Kixmi[2].

Avent ara pas mai d'influéncia vertadièra, son considerats per fòrça gents coma de contes fantastics.

Arbre genealogic de la mitologia basca[modificar | modificar la font]

Princessa
de Mundaka Female symbol (black).svg

 
 

Sugaar Male symbol (black).svg
(Fuòc, sèrp)

 
 
 

Mari Female symbol (black).svg
(Divesa)

 
 
 
 

Amalur

Fichièr:Escultura Amalur de Patxi Xabier Lezama Perier.jpg
Amalur sculpture by Patxi Xabier Lezama Perier


(La Tèrra Maire)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 

Jaun Zuria Male symbol (black).svg
(Senhor dels Bascs)

 

Mikelats Male symbol (black).svg
(Esperit marrit)

 

Atarabi Male symbol (black).svg
(Esperit bon)

 
 
 

Eguzki Amandre Female symbol (black).svg
(La grand maire solelh)

 

Ilargi Amandre Female symbol (black).svg
(La grand maire luna)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Amilamia Female symbol (black).svg
(Benfasenta)

 

Urtzi Male symbol (black).svg
(Dieu del cèl)

 

Basajaun Male symbol (black).svg
(Senor del bòsc)

 

Basandere Female symbol (black).svg
(Dama del bòsc)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Laminak
(Pichon èssers fantastics)

 
Euskal jainkoen familia.png


Tèrmes especifics a la mitologia basca[modificar | modificar la font]

Los tèrmes seguents apartenon a la mitologia basca:

A[modificar | modificar la font]

illustracion de la divesa Mari per Josu Goñi

B[modificar | modificar la font]

C[modificar | modificar la font]

  • La letra C existís pas dins l'alfabet basc. Es remplaçat per la K. Ch es representat per la X.

D[modificar | modificar la font]

E[modificar | modificar la font]

F[modificar | modificar la font]

G[modificar | modificar la font]

H[modificar | modificar la font]

I[modificar | modificar la font]

J[modificar | modificar la font]

K[modificar | modificar la font]

  • Kixmi: Monin en basc, designava tanben lo Crist a l'epòca dels Jentilak.
  • Kurri-kurri: nom d'un Mairu o d'un Jentil
  • Kutun: amulet

L[modificar | modificar la font]

M[modificar | modificar la font]

N[modificar | modificar la font]

O[modificar | modificar la font]

  • Odei: tron. Veire tanben Odai, Odeiaixe, Ortz, Urtz, Ortzi, Ostri, Urtzi, Ortzilanoa
  • Odei: tron,
  • Odeiaixe: vent de tron: vent menant lo tron
  • Ogi: pan
  • Oiarzun: resson
  • Oilar: gal
  • Oinazkar: lhauç, fólzer
  • Oiulari, Oihulari: cridaire
  • Ola: farga
  • Olentzero, Olentzaro: carbonièr qu'anóncia als Bascs l'arribada del Crist (es lo Paire Nadal basc, de fach lo solstici d'ivèrn)
  • Oñaztura: fólzer
  • Oneztarri: fólzer, pèira de fólzer
  • Opari: ofèrta
  • Orrazi: penche
  • Ortz, Urtz: tron
  • Ortzi, Ostri, Urtzi: variantas de tron
  • Ortzilanoa: nívol de tron (aquel que mèna le tron)
  • Ostadar: arc del cèl
  • Ostebi: pluèja celèsta

P[modificar | modificar la font]

S[modificar | modificar la font]

T[modificar | modificar la font]

  • Tartaro, Tartalo, tarto: gigant ciclòp, personatge de fòrça contes, mai tard confondut amb lo senhor salvatge, Basajaun
  • Tella: teule
  • Torto: varianta del nom Tartaro
  • Txaalgorri: vedèl roge
  • Txilin: capana, esquila
  • Txingar: brasa, carbon ardent

U[modificar | modificar la font]

X[modificar | modificar la font]

Y[modificar | modificar la font]

  • La letra Y existís pas dins l'alfabet basc. Es remplaçat per la I o J que se pronóncia coma la I.

Z[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

Annèxe[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (es) José Miguel Barandiaran, Mitología vasca, Madrid, Minotauro, coll. « Biblioteca vasca », , 162 p. [détail des éditions] (OCLC 3077859)
  • José Miguel Barandiaran (trad. Olivier de Marliave, préf. Jean Haritschelhar, photogr. Claude Labat), Mythologie basque [« Mitología vasca »], Toulouse, E.S.P.E.R, coll. « Annales Pyrénéennes », , 120 p. [détail des éditions] (ISBN 2907211056 et 9782907211055, OCLC 489680103)
  • Wentworth Webster (trad. Nicolas Burguete, postface Un essai sur la langue basque par Julien Vinson.), Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [« Basque legends »], Anglet, Aubéron, (1re éd. 1879), 328 p. [détail de l’édition] (ISBN 2844980805 et 9782844980809, OCLC 469481008)
  • Jean-François Cerquand, Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre, Bordeaux, Aubéron, (1re éd. 1876), 338 p. [détail de l’édition] (ISBN 2844980937 et 9782844980939, OCLC 68706678, lire en ligne)
  • Julien Vinson, Folk-lore du Pays Basque, Paris, Maisonneuve et Larose, coll. « Littératures populaires de toutes les nations » (no 15), (1re éd. 1883), 395 p. [détail de l’édition] (ISBN 1289447284 et 9781289447281, OCLC 1060385, lire en ligne)
  • (es) José Miguel Barandiaran, Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes, Bilbao, Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, , 452 p. [détail des éditions] (OCLC 770355)
  • José Miguel Barandiaran et traduit et annoté par Michel Duvert, Dictionnaire illustré de mythologie basque [« Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes »], Donostia, Baiona, Elkarlanean, , 372 p. [détail des éditions] (ISBN 2903421358 et 9782903421359, OCLC 416178549)
  • Anuntxi Arana (trad. Edurne Alegria), De la mythologie basque : gentils et chrétiens [« Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak »], Donostia, Elkar, , 119 p. (ISBN 9788497838214 et 8497838211, OCLC 698439519)
  • Claude Labat, Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions, Bayonne; Donostia, Lauburu ; Elkar, , 345 p. (ISBN 9788415337485 et 8415337485, OCLC 795445010)
  • Olivier de Marliave, Trésor de la mythologie pyrénéenne, (rééd.) Bordeaux, Sud-Ouest, 2005. (ISBN 2-87901-629-0)
  • Olivier de Marliave et Jean-Claude Pertuzé, Panthéon pyrénéen, Toulouse, Loubatières, 1990
  • Patxi Xabier Lezama Perier, Mitologia Basca, Reial Acadèmia de la Llengua Basca Euskaltzaindia 2018
  • Michel Morvan, "Erensuge", La Linguistique,23, 1987-1, p. 131-136.
  • Marc Large, "Xan de l'Ours, la légende de l'homme sauvage", préface de Renaud, Ed. Cairn, 2008

Articles connèxes[modificar | modificar la font]