Mitan intergalactic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia dau telescòpi espaciau Hubble que mòstra de galaxias separadas per lo mitan intergalactic.

Lo mitan intergalactic correspònd ais agençaments de matèria situats en defòra dei galaxias. Descubèrt en 1965 amb l'aparicion de la radioastronomia de rais X, es mau conegut. Segon leis ipotèsis principalas, seriá compausat d'un gas rarefiat fòrça tèune (fins a una particula per mètre cubic) qu'auriá lei proprietats generalas d'un plasma fòrça caud (atòms ionizats, bòna conduccion electrica, velocitat auta dei particulas...). Formariá tanben de filaments de matèria entre lei galaxias. Mens tèuna, aquelei regions aurián una densitat 5 a 200 còps pus importantas que la mejana de l'Univèrs[1].

L'estudi dau mitan intergalactic es un element important de la fisica modèrna car sa massa, que representa benlèu dos còps la massa de l'ensemble dei galaxias, es un paramètre non negligible per melhorar lei modèls de l'Univèrs[2].

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (en) Encyclopedia of Astronomy and Astrophysics, Institute of Physics Publishing, 2002, capitól « Intergalactic Medium ».

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) Taotao Fang, David A. Buote, Philip J. Humphrey e Claude R. Canizares, « Confirmation of X-ray absorption by warm-hot intergalactic medium in the Sculptor Wall », The Astrophysical Journal, vol. 714, n° 2, 2010, pp. 1715–1724.
  2. (en) Malcom S. Longair, Galaxy Formation, Springer, 2008, p. 546.