Minotariá

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pilotatge d'una minotariá modèrna

Una minotariá (de minotièr[1]) es un grand establiment ont se preparan las farinas estubadas que seràn liuradas al comèrci.

Presentacion[modificar | modificar la font]

Lo trabalh del minotièr consistís a sortir las partidas perifericas de la grana ricas en cellulòsa e a transformar la partida centrala d'amidon (l’amètla) en particulas pro finas (mens de 200 micromètres) e pro puras per compausar la farina.

Se distinguís plusors tipes de farina segon lor rapòrt amb la puretat (evaluada amb lo taus de matèrias mineralas, çò que definís la reglamentacion) o segon la proteïnas e unas autras caracteristicas sus lors aptituds per la panificacion.

Tecnica[modificar | modificar la font]

S'espand la farina sus de superficias plaçadas dins de luòcs dubèrts e caufats a una temperatura que deu pas despassar 70 °C, amb de semicilindres o gorguièras dobles, ont s'introdusís de vapor o d'aire caud. La farina es agitada dins la gorguièra exteriora amb de vises que lors malhums son garnits de pels de singlar e, quand percor sèt o uèit d'aquelas gorguièras, passa dins d'aparelhs semblables ont, en plaça de vapor o d'aire caud, se fa anar d'aiga freda. La farina ven freda, puèi tomba dins de sacs o barils faches per aquò[2].

Istòria[modificar | modificar la font]

Amb l'aparicion de la minotariá industriala a sègle XX, sègle legat a la generalizacion de l'electricitat, lo tèrme s'aplica als establiments de produccion de la farina remplaçant los ancians molins.

La bassa de la consomacion quotidiana de pan fa que las minotariás industrialas ensajan de renovelar lo mercat amb una gama de produiches pus larga destinada a la fornariá (diversificacion de las cerealas, metòdes d'extracha diferents o apond de fibras dins la farina)[3].

Energias utilizadas[modificar | modificar la font]

Una de las fonts d'energia sovent utilizada es l'aiga, pel mejan d'una ròda de palas o d'una turbina. Al començament del sègle XX, fòrça minotariás utilizavan en mai de l'aiga de maquinas de vapor. Foguèt pas rara alara qu'aquelas minotariás produguèsson tanben d'electricitat per alimentar una partida del vilatge o de las entrepreses vesinas.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Un minotièr es un industrial que fait valer una minotariá, ont un negociant de farina
  2. (fr) Encyclopiédie Larousse du XXen siècle, París, 1932
  3. Presentacion de la minotariá del Mont de Marsan

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]