Marie-Aimée Méraville

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Marie-Aimée Méraville (1902-1963) èra una mestrèssa d'escòla, romancièra, etnològa dels contes auvernhats, critica literària, e autritz de nòvas.

Es tant una escrivana de lenga occitana qu'a l'encòp recolhís lo patrimòni oral de Cantal e compausa de tèxtes, tot en elaborant parallèlament una grafia que s'aprueisma de la norma occitana classica, al moment qu'aquela darrièra èra pas encara introducha en Auvèrnhe.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nascuda al capmàs de Garret de Condat (Cantal) lo 20 de setembre de 1902, defuntada a Sant Flor lo 14 de setembre de 1963, ont foguèt regenta al Cors complementari, a sabut restituir l'esperit pagés amb acuitat e finessa.[1][2][3] Son francés plen de sabor sembla de còps que i a calcat sus l'occitan que foguèt la lenga de sa familha, de sos vesins, de son enfància. M.-A. Méraville es subretot coneguda per Le Coffre à sel, publicat en 1941. Publiquèt sos primièrs tèxtes dins la revista de l'Auvèrnhe Literària en 1926[3]. Foguèt encoratjada per Henri Pourrat, André Chamson, Marcel Aymé, Elian Judas Finbert, Marcel Arland, que pairinaràn sa peirièra literària près dels grands editors. Entretenguèt una correspondéncia amb Henri Pourrat, Alexandre Vialatte, Marcel Aymé, Marcel Arland. Foguèt autanplan editada en Japon. S'afirmèt dins los nòvas Miroir.

Tota sa vida, colleccionèt de contes e de locucions del naut Auvèrnhe per conservar aquel patrimòni de la literatura orala auvernhata exprimida en occitan[4],.[5] La region concernida se situa dins Cantal, de Sant Flor a Riòm de las Montanhas a l'entorn del borg de Condat ont èra nascuda. Aqueles contes foguèron reeditats jol títol Contes populaires de l'Auvergne suivis d’un Mémoire sur la langue et le patois.

En octobre de 2001 es estada creada l'Association des Amis de M.-A. Méraville, presidida per Jean Anglade. Lo 26 d'agost de 2002 a Sant-Flour, se tenián Amassadas a l'entorn de las Facettes littéraires de M.-A. Méraville (cf. La Montagne– Cantal) a l'escasença del centenari de sa naissença.

Qualques-uns d'aqueles tèxtes son adaptats en espectacle coma Cantalàs et la vache rouge[6].

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Paul Gauriat, « Hommage », dins Revue de la Haute-Auvergne, 1965, tòm 39, p. 297-303.
  • Jean Anglade, « Inventaire », dins Revue de la Haute-Auvergne, 1965, tòm 39, p. 305-308.
  • Joël Fouilheron, « Vie et œuvres de M.-A. Méraville », dins Contes populaires de l'Auvergne, p. 382-475. reedicion revisada e aumentada , G.P. Maisonneuve & Larose, 1982.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Libres
  • Aubier, 1941 — Réédité avec des illustrations photographiques d’Albert Monier en 1964 (Clermont-Ferrand, éditions G. de Bussac) puis en 2003 (Brioude, éditions Créer (ISBN 978-2-84819-004-4))
  • R. Laffont, 1944 (portrait de Saint-Flour)
  • R. Laffont, 1946 — Prix Anaïs-Ségalas de l’Académie française en 1947
  • Marcel Aymé, Horizons de France, 1946
  • Albin Michel, 1948 — prix Sully-Olivier de Serres — Réédition aux éditions Est-Libris-J.P.Gyss (Alfa communication) (ISBN 978-2-914856-00-3)
  • Érasme, 1956 — prix des Volcans
  • Contes réédités sous le titre Contes populaires de l'Auvergne suivis d'un Mémoire sur la langue et le patois (Paris, GP Maisonneuve et Larose 1970 et 1982). Contes de l'Auvergne, éditions Royer, Maisonneuve et Larose 1996 (cette réédition ne comprend pas le mémoire sur le patois). Dernière réédition Contes et légendes d'Auvergne. Mémoire de la langue Mémoires du patois, Quelque part sur terre, 2016.
  • Gallimard, coll. « La bibliothèque blanche », 1962.
Edicion postuma d'inedits
  • Revue de la Haute Auvergne, Aurillac, no spécial « Hommage à Marie-Aimée Méraville (1902-1963) »,‎ 1965

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Error en títol o url. data.bnf.fr.
  2. Les Cahiers bourbonnais et du centre, Volume 15 page 287
  3. 3,0 et 3,1 Error en títol o url (en francés). Gallica.
  4. Error en títol o url (en français). http://archives.cantal.fr/ ; site officiel des archives départementales du Cantal.
  5.  {{{títol}}}. 

Ligams extèrns[modificar | Modificar lo còdi]