Mohandas Karamchand Gandhi
Biografia
[modificar | modificar lo còdi]Jovença e formacion
[modificar | modificar lo còdi]Mohandas Karamchand Gandhi naissèc lo 2 d'octòbre de 1869 a Porbandar, una vila costiera de Gujarat, au sen d'una familha aisaa de la casta dels vaishyas (« marchands »[1]). Son paire, Karamchand Gandhi (1822-1885), èra un foncionari que venguèc dewan dels principats de Porbandar puei de Rajkot[2]. Sa maire, Putlibai, èra una femna piosa observant d'un biais atentiu los rites indós[3]. Pasmens, es pauc coneissua per los istorians. Es dins aqueu quadre familhau que Gandhi foguèc influenciat per los principis de l'ahimsa (non-violéncia), de la tolerància religiosa e dau vegetarianisme.
Segon Gandhi eu meteis, foguèc pas un bòn escolan durant son enfança, mas sos resultats se melhorèron après son intraa au collegi. A 13 ans, foguèc maridat segon la tradicion amb Kasturba Makhanji (1869-1944)[4]. Lo pareu aguèc quatre enfants : Harilal Gandhi (1888-1948), Manilal Gandhi (1892-1956), Ramdas Gandhi (1897-1969) e Devdas Gandhi (1900-1957). Pasmens, aqueu maridatge precòce marquèc prefondament sa relacion amb la sexualitat, çò que menèc mai tard a son adopcion de la chastetat volontària (brahmacharya) coma practica espirituala.
Après la mòrt de son paire en 1885, Gandhi partiguèc a Londres per estudiar lo drech. Aqueu sejorn en Anglaterra foguèc determinant que descurbèc la traduccion anglesa dau Bhagavadgita, un texte fondamentau de l'indoïsme qu'es sovent presentat coma un abreujat de la doctrina vedica[5]. S'interessèc alora a las religions indianas. Intrèc pereu en contacte amb de militants vegetarians, estudièc la dietetica e faguèc partia de la Vegetarian Society. Aquò li permetèc d'obtenir una prumiera experiéncia dau foncionament interne d'una organizacion. En 1891, foguèc diplomat avocat e decidèc de s'entornar en Índia. Pasmens, en causa de sa manca d'experiéncia, deguèc rapidament barrar son gabinet a Bombai[6]. Puei, trabalhèc dins lo gabinet de son fraire a Rajkot fins a un incident amb un foncionari britanic, Charles Ollivant (1846-1928), que refusèc d'intervenir en favor de son fraire dins un afaire de raubament[7].
Lo periòde sud-african
[modificar | modificar lo còdi]En 1893, Gandhi acceptèc una mission juridica d'un an en Sud-Africa per lo còmpte d'una companhiá marchanda indiana. Pasmens, aquela mission se transformèc en un sejorn de 21 ans que foguèc determinant per la formacion de sa pensaa politica e espirituala[8]. D'efiech, Gandhi i descurbèc rapidament la violéncia dau sistèma racista impausat per los Britanics e los Boers a las populacions non europeas. Gandhi raportèc plusors incidents fondators dins son autobiografia. Lo mai important foguèc son expulsion d'un compartiment de prumiera classa d'un tren entre Durban e Pretòria en causa de sa raça[9]. Durant un autre incident, Gandhi auriá refusat d'enlevar son turban dins un tribunau[10]. Aquelas umiliacions o decidèron de luchar còntra las discriminacions que tochavan los Indians de Sud-Africa. Per exemple, après un corrier adreiçat a la direccion de la companhiá de chamin de ferre, obtenguèc que los Indians « correctament vestits » poguesson viatjar en prumiera o en segonda classa[11].
Segon l'autobiografia de Gandhi, la comunautat indiana de Sud-Africa li demandèc de demorar dins lo païs per defendre sos interès. Pasmens, aqueu passatge sembla fòrça romançat que los Indians avián ja una bòna idea de la politica de menar per protegir sos drechs[12].
Lo retorn en Índia e los prumiers combats
[modificar | modificar lo còdi]La lucha per l'independéncia
[modificar | modificar lo còdi]Lo partiment de las Índias e l'assassinat
[modificar | modificar lo còdi]Pensaa e eiretatge
[modificar | modificar lo còdi]La pensaa de Gandhi
[modificar | modificar lo còdi]L'eiretatge e l'influéncia culturaus de Gandhi
[modificar | modificar lo còdi]Annexas
[modificar | modificar lo còdi]Ligams intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Aquela casta es la tresena dins l'òrdre tradicionau de l'indoïsme après los preires e los guerriers.
- ↑ (en) Ramachandra Guha, Gandhi before India, Vintage Books, 2015, pp. 19-21.
- ↑ (en) Judith M. Brown, Gandhi: Prisoner of Hope, Yale University Press, 1991, p. 21.
- ↑ (en) Rekha Mohanty, « From Satya to Sadbhavna », Orissa Review, genier de 2011, pp. 45-49.
- ↑ (fr) Ananda Coomaraswamy, Hindouisme et Bouddhisme, Gallimard, 1949.
- ↑ (en) Judith M. Brown, Gandhi : Prisoner of Hope, Yale University Press, 1991, p. 27.
- ↑ (en) Nagindas Sanghavi, The Agony of Arrival, Gandhi: The South Africa Years, Rupa Publications, 2008, p. 77.
- ↑ (en) Paul F. Power, « Gandhi in South Africa », The Journal of Modern African Studies, vol. 7, n° 3, 1969, pp. 441-455.
- ↑ (en) S. Dhiman, Gandhi and Leadership: New Horizons in Exemplary Leadership, Springer, 2016, pp. 25-27.
- ↑ Dins Gandhi under Cross-examination (Sovereign Star, 2009), G. B. Singh e T. Watson, autors relativament ostiles a Gandhi, critican fòrça las versions d'aquelos incidents donaas per Gandhi. D'efiech, segon eles, las demandas del magistrat o dels emplegats de la companhiá ferroviària èran justificaas per los reglements en vigor. Solinhan pereu l'existéncia de versions diferentas de l'incident dau tribunau dins los escrichs de Gandhi eu meteis.
- ↑ (fr) Rajmohan Gandhi, Gandhi, Buchet/Chastel, 2008, p. 110.
- ↑ (en) Maureen Swan, Gandhi, The South African Experience, Ravan Press, Johannesburg, 1985, p. 48.