Mòl (unitat)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo mòl (simbol mol) es una de las unitats de basa del Sistèma Internacional. Se definís coma la quantitat d'una substància que conten un nombre de particulas o entitats elementàrias egal al nombre d'atòms contengut en 0,012 kg de carbòni-12. S'utiliza principalament per comptar atòms e moleculas, mas tanben electrons, ions o d'autres tipes de particulas.

Lo nombre de particulas en un mòl es gaireben 6,022·1023, e se coneis coma nombre d'Avogadro.

1 mol ≈ 6,022·1023

Podèm calcular quina massa d'un element quimic correspond a un mòl de l'element. Per o far avèm besonh de la massa atomica de l'element. Per exemple, lo fèrre a per massa atomica relativa 55,845 DA; coma un dA es 1/NA gramas avèm:

1 atòm de fèrre = 55,845 Da
1 mòl de fèrre = 55,845 gramas

Se volèm calcular la massa d'una molecula, nos cal emplegar sa massa moleculara;

1 molecula de clorur de sòdi= 35,453 Da (massa atomica relativa del clòr)
22,989770 Da (massa atomica relativa del sòdi) = 58,44277 Da
1 mòl de clorur de sòdi= 58,44277 gramas

La molaritat es un concèpte que s'utiliza en quimia per mesurar las concentracions de substàncias. Aital, après dissolucion d'un mòl de clorur de sòdi e apondre d'aiga fins obténer un litre de solucion, poirem dire qu'avèm una solucion de clorur de sòdi a un molar.

1 mol/L = 1 molar = 1 M