Vejatz lo contengut

Mètro de París

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Boca de l'estacion Abesses, de tipe edicul Guimard.

Lo mètro de París es un dels sistemas de transpòrts en comun servissent París. Es administrat e espleitat per la RATP. Vengut un simbòl de París, lo mètro se caracteriza per la densitat de son malhum al còr de la vila e son estil arquitectural omogenèu influenciat per l'Art nouveau.

Malhum actual

[modificar | Modificar lo còdi]

Presentacion del malhum

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo malhum metropolitan de París a una longor de 219,9 km, es format actualament de 16 linhas[Notas 1] e 302 estacions.

Linha Trajècte Misa en servici Darrièr extension Longor en km[1](en surfacia) Nombre d'estations Material rotlant Veituras per tren Nb de trens (en punta) Nb total de trens Milions de viatjaires (2017)
La DéfenseChâteau de Vincennes 1900 1992 0166 !16,6 (0,6) 25 MP 05 6 45 56 1812 !181,2
Porte DauphineNation 1900 1903 0123 !12,3 (2,2) 25 MF 01 5 37 46 1052 !105,2
Pont de LevalloisGallieni 1904 1971 0117 !11,7 25 MF 67 5 40 47 1014 !101,4
GambettaPorte des Lilas 1971 1971 0013 !1,3 4 MF 67 3 4 6
Porte de ClignancourtMairie de Montrouge 1908 2013 0121 !12,1 27 MP 89 6 40 52 1559 !155,9
Bobigny - Pablo PicassoPlace d'Italie 1906 1985 0146 !14,6 (2,5) 22 MF 01 5 45 52 1109 !110,9
Charles de Gaulle - ÉtoileNation 1907 1942 0137 !13,7 (6,1) 28 MP 73 5 37 44 1143 !114,3
La Courneuve - 8 Mai 1945

Villejuif - Louis Aragon / Mairie d'Ivry

1910 1987 0225 !22,5 38 MF 77 5 60 71 1351 !135,1
Louis BlancPré-Saint-Gervais 1967 1967 0031 !3,1 8 MF 88 3 6 8
Balard ↔ (Créteil) Pointe du Lac 1913 2011 0234 !23,4 (4,1) 38 MF 77 5 50 59 1055 !105,5
Pont de SèvresMairie de Montreuil 1922 1937 0196 !19,6 37 MF 01 5 59[2] 74 1379 !137,9
Boulogne - Pont de Saint-Cloud

Gare d'Austerlitz

1923 1981 0117 !11,7 23 MF 67 5 22 31 0453 !45,3
ChâteletMairie des Lilas 1935 1937 0063 !6,3 13 MP 59

MP 73

4 20 26 0471 !47,1
Front PopulaireMairie d'Issy 1910 2012 0153 !15,3 29 MF 67 5 37 45 0843 !84,3
(Asnières-Gennevilliers) Les Courtilles / Saint-Denis - Université

Châtillon - Montrouge

1911 2008 0243 !24,3 (2,4) 32 MF 77 5 52 66 1314 !131,4
Saint-LazareOlympiades 1998 2007 0092 !9,2 9 MP 89

MP 05

6 25 32 0833 !83,3

Impactes socials, economics e culturals

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo mètro dins la cultura

[modificar | Modificar lo còdi]

La RATP aculhís una seissantena de tornatges per an dins lo mètro (dont 5 a 6 tornatges a l'estacion Porte des Lilas), podent durar 1 a 3 jorns, siá 80 a 100 jorns annals de tornatges[3]. Las linhas los mai utilizadas son la 6 per sa vista sus la Torre Eiffel, la 10, fòrça longa, e la linha 3 bis perque pauc frequentada[4].

Lo conilh del mètro

[modificar | Modificar lo còdi]
Article detalhat: Conilh del mètro parisenc.

Lo conilh del mètro parisenc es un pega-solet plaçat sus las pòrtas dels trens dempuièi la fin dels ans 70 e destinat a avertir los passatgiers, en particular los enfants, dels riscs presentats en daissant sos mans sus las pòrtas al moment de l'obertura.

Aqueste conilh a fach l'objècte de divèrs destornaments, per los anti-publicitats notadament, mas tanben per de versions umoristics de còps calhòlas.

Notas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en francés intitolat « Métro de Paris ».
  1. Inclusent las linhas 3bis e 7bis
  1. Clive Lamming, « Le Métropolitain », La Marche de l'Histoire - France Inter, 6 de març de 2013.
  2. « Au cœur des ateliers de la RATP à Boulogne-Billancourt », article du Modèl:Date- (consulté le Modèl:Date-).
  3. La « Madame cinéma » de la RATP nous dit tout, Le Parisien, 6 de mai de 2018.
  4. Porte des Lilas, un véritable plateau de cinéma dans le métro parisien, Le Parisien, 13 de julhet de 2012.

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]
Sus d'autres projècte de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galariá)
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a WikidataModèl:Commonscat/categories

Articles ligats

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]