Mèl
Lo o la mèl (var. mèu, miau) es una substància facha per las abelhas a partir del nectar de las flors. L'entrepausan dins los alveòls de cera de lor bornat.
Es sucrat e perfumat. S'utiliza per far de pastissariás.
Fabricacion dau meu per las abelhas
[modificar | Modificar lo còdi]Mecanisme generau
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo meu es un produch fabricat per quauquas espècias d'abelhas coma l’abelha europea (Apis mellifera), l'abelha giganta (Apis dorsata) o l’abelha asiatica (Apis cerana)[1]. La materia prumiera es lo nectar de las flors qu'es collectat per las obrieras butinairas dau brusc. La substància es emmagazinaa dins lo jabòt sociau de l'insecte ont es atacaa per l'invertasa, un enzime que cataliza l'idrolisi de la sacaròsa. Aquò mena a la formacion de glucòsa e de fructòsa[2]. Lo melat dau nieron, de la cochenilha o dau metcalfa pòt pereu servir de materia prumiera (per exemple, es lo cas dau meu de sap).
Un còp arribaas au brusc, las butinairas regurjitan lo nectar per o donar a una autra obriera. Aquelas abelhas mesclan aqueu nectar amb de saliva e de sucs digestius. Lo mecanisme es long, mas permet de completar lo procediment de digestion dels sucres. Puei, lo meu en formacion es amolonat dins las alveòlas ont es desidratat per una lonja e energica ventilacion asseguraa per las obrieras ventilairas[3]. Lo meu arriba a maduretat quand lo percentatge d'aiga ven inferiora a 18 %. Es alora desplaçat vers d'autras alveòlas que son operculaas.
Lo meu operculat a una duraa de conservacion fòrça lonja. Es destinat a servir de noiritura a la colonia durant las sasons desfavorablas, per exemple los periòdes secs per Apis dorsata o l'ivern per Apis mellifera. Per produrre un quilograma de meu, las abelhas europeas devon realizar mai de 34 600 viatges e visitar 17,4 milions de flors. Aquò representa mai de 14 400 oras de trabalh[4][5].
Las espècias d'abelhas productritz de meu
[modificar | Modificar lo còdi]Fòrça espècias d'abelhas productritz de meu son estaas domesticaas per l'èsser uman. La mai utilizaa es l'abelha europea que permet los rendaments mai importants. En Asia, l'abelha asiatica es generalament prefiria car es capabla de se protegir contra las atacas de cabridan. En America dau Sud, las abelhas dels genres Melipona e Trigona son fòrça utilizaas per de rasons tradicionalas. Pasmens, i a egalament d'espècias feras que produson un meu de qualitat. La mai coneissua es probable l'abelha giganta qu'es l'objecte de recòltas perilhosas car los bruscs son installats dins d'endrechs pauc accessibles e que pòion reagir violentament a una menaça[6]
Utilizacions e efiechs sus la santat
[modificar | Modificar lo còdi]Composicion dau meu
[modificar | Modificar lo còdi]A temperatura ambienta, lo meu es una solucion d'una quingena de sucres (principalament de glucòsa e de fructòsa), de 15,5 a 18 % d'aiga e d'a pauc près 1 % d'autres compausats (saus mineralas, acids organics, acids aminats liures, proteïnas, enzimes, substàncias volativas, pollen, espòras, etc.). La reparticion dels sucres es fòrça variabla segon las flors butinaas o los melats recuelhits. Per exemple, lo nectar de chaulet-raba conten 80 % de glucòsa pendent qu'aqueu de rododendron es fach de 100 % de sacaròsa. Coma la sacaròsa es transformaa en glucòsa e en fructòsa, las composicions finalas dels meus eissits d'aquelos nectars seràn donc diferentas. Dins lo cas dels meus eissits de melats, i a pereu la preséncia de sucres especifics en foncion de l'aubre de basa[7]. Aquò permet de distinguir los meus unifloraus, los meus eissits d'una mesclaa de flors e los meus de melats.
Usatgis terapeutics
[modificar | Modificar lo còdi]Toxicitat dau meu
[modificar | Modificar lo còdi]Economia dau meu
[modificar | Modificar lo còdi]L'apicultura
[modificar | Modificar lo còdi]Produccion mondiala
[modificar | Modificar lo còdi]Fraudas e proteccion dels productors
[modificar | Modificar lo còdi]Annexas
[modificar | Modificar lo còdi]Ligams internes
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (fr) Henri Clément (dir.), Yves Le Conte, Jean-Marie Barbançon, Bernard Vaissière, Paul Bonnaffé, Catherine Reeb, Gilles Fert, Etienne Bruneau, Roch Domerego e Gilles Ratia (ill. Paul Starosta, Isabelle Arslanian, Frédérique Bertrand e Patrick Morin), Le traité Rustica de l'apiculture, París, Éditions Rustica, febrier de 2004.
- (fr) Michel Gonnet, Miel : composition et propriétés, OPIDA, 1980.
- (fr) Danielle Lobreau-Callen e Marie-Claude Clément, Les miels, Éditions Techniques Ingénieur, junh de 2000.
- (fr) Marie-Odile Moreau, Le contrôle des miels, Université de Caen, 1987 (tesi).
- (fr) Madjid Mostefaoui, Miel et cicatrisation, Université d’Aix Marseille 2, 2008 (tesi).
- (fr) Maryse Vero, Étude de l'abeille domestique et de son miel : présentation des miels corses, Université d'Aix-Marseille 2, 2008 (tesi).
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (fr) Henri Clément (dir.), Yves Le Conte, Jean-Marie Barbançon, Bernard Vaissière, Paul Bonnaffé, Catherine Reeb, Gilles Fert, Etienne Bruneau, Roch Domerego e Gilles Ratia (ill. Paul Starosta, Isabelle Arslanian, Frédérique Bertrand e Patrick Morin), Le traité Rustica de l'apiculture, París, Éditions Rustica, febrier de 2004, p. 14.
- ↑ (en) K. Myrbäck, « Invertases », dins P. D. Boyer, H. Lardy e K. Myrbäck, The Enzymes, vol. 4, 2a edicion, Nòva York, Academic Press, 1960, pp. 379-396.
- ↑ (en) R. K. Suarez, J. R. Lighton, B. Joos, S. P. Roberts e J. F. Harrison, « Energy metabolism, enzymatic flux capacities, and metabolic flux rates in flying honeybees », Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 93, n° 22, 29 d'octòbre de 1996, pp. 12616-12620.
- ↑ (en) Nevin Weaver, « Foraging behavior of honeybees on white clover », Insectes sociaux, vol. 12, 1èr de setembre de 1965, pp. 231-240.
- ↑ (en) Bernd Heinrich, « Energetics of Pollination », Annual Review of Ecology and Systematics, vol. 6, 1975, p. 147.
- ↑ (fr) J. e K. MacKinnon (trad. Janine Cyrot), Les animaux d'Asie : Écologie de la région indo-malaise, Fernand Nathan, 1976, p. 30.
- ↑ (fr) Danielle Lobreau-Callen e Marie-Claude Clément, Les miels, Éditions Techniques Ingénieur, junh de 2000, p. 6.
