Mèl

Meu

Lo meu (var. mial, miau, mèl e mèu) es una substància sucraa producha per las abelhas a partir dau nectar de las flors. Constituís las reservas de noiritura de la colonia per passar las sasons malaisidas (periòde eissuch, ivern, etc.). Es tanben cherchat per d'autras espècias que son atiraas per son caracter sucrat e perfumat.

L'òme a ansin domesticat d'espècias d'abelhas productritz de meu, coma l'abelha europea o l'abelha asiatica. Aquò donèt naissença a l'apicultura qu'es la brancha de l'agricultura que s'ocupa de produrre e de vendre lo meu. D'efiech, lo meu es totjorn un produch presat per son gost e sas proprietats terapeuticas. Intra pereu dins mai d'una recepta de cosina, en particular dins lo domeni de la pastissariá.

Fabricacion dau meu per las abelhas

Article detalhat: Abelha.

Mecanisme generau

Abelha europea butinant una flor.

Lo meu es un produch fabricat per quauquas espècias d'abelhas coma l’abelha europea (Apis mellifera), l'abelha giganta (Apis dorsata) o l’abelha asiatica (Apis cerana). La materia prumiera es lo nectar de las flors qu'es collectat per las obrieras butinairas dau brusc. La substància es emmagazinaa dins lo jabòt sociau de l'insecte ont es atacaa per l'invertasa, un enzime que cataliza l'idrolisi de la sacaròsa. Aquò mena a la formacion de glucòsa e de fructòsa. Lo melat dau nieron, de la cochenilha o dau metcalfa pòt pereu servir de materia prumiera (per exemple, es lo cas dau meu de sap).

Un còp arribaas au brusc, las butinairas regurjitan lo nectar per o donar a una autra obriera. Aquelas abelhas mesclan aqueu nectar amb de saliva e de sucs digestius. Lo mecanisme es long, mas permet de completar lo procediment de digestion dels sucres. Puei, lo meu en formacion es amolonat dins las alveòlas ont es desidratat per una lonja e energica ventilacion asseguraa per las obrieras ventilairas. Lo meu arriba a maduretat quand lo percentatge d'aiga ven inferiora a 18 %. Es alora desplaçat vers d'autras alveòlas que son operculaas.

Lo meu operculat a una duraa de conservacion fòrça lonja. Es destinat a servir de noiritura a la colonia durant las sasons desfavorablas, per exemple los periòdes secs per Apis dorsata o l'ivern per Apis mellifera. Per produrre un quilograma de meu, las abelhas europeas devon realizar mai de 34 600 viatges e visitar 17,4 milions de flors. Aquò representa mai de 14 400 oras de trabalh.

Las espècias d'abelhas productritz de meu

Fòrça espècias d'abelhas productritz de meu son estaas domesticaas per l'èsser uman. La mai utilizaa es l'abelha europea que permet los rendaments mai importants. En Asia, l'abelha asiatica es generalament prefiria car es capabla de se protegir contra las atacas de cabridan. En America dau Sud, las abelhas dels genres Melipona e Trigona son fòrça utilizaas per de rasons tradicionalas. Pasmens, i a egalament d'espècias feras que produson un meu de qualitat. La mai coneissua es probable l'abelha giganta qu'es l'objecte de recòltas perilhosas car los bruscs son installats dins d'endrechs pauc accessibles (cima d'aubres, bauç) e que pòion reagir violentament a una menaça

Utilizacions e efiechs sus la santat

Composicion dau meu

A temperatura ambienta, lo meu es una solucion d'una quingena de sucres (principalament de glucòsa e de fructòsa), de 15,5 a 18 % d'aiga e d'a pauc près 1 % d'autres compausats (saus mineralas, acids organics, acids aminats liures, proteïnas, enzimes, substàncias volativas, pollen, espòras, etc.). A las proprietats d'un liquide fòrça viscós o es solide. La reparticion dels sucres es fòrça variabla segon las flors butinaas o los melats recuelhits. Per exemple, lo nectar de chaulet-raba conten 80 % de glucòsa pendent qu'aqueu de rododendron es fach de 100 % de sacaròsa. Coma la sacaròsa es transformaa en glucòsa e en fructòsa, las composicions finalas dels meus eissits d'aquelos nectars seràn donc diferentas. Dins lo cas dels meus eissits de melats, i a pereu la preséncia de sucres especifics en foncion de l'aubre de basa. Aquò permet de distinguir los meus unifloraus, los meus eissits d'una mesclaa de flors e los meus de melats. Lo meu fer es lo resultat de la recòlta dau meu produch per de bruscs fers.

Consumacion

Lo meu a un gost sucrat que pòt de còps presentar de variacions mai o mench prononciaas (sucrat-salat, aparicion d'una aciditat, etc.). Fai partia de la tradicion culinària de mai d'una region e pòt èsser consumat directament o intrar dins la preparacion de plats cosinats mai complexes, en particular dins lo domeni de la pastissariá. Pòt pereu servir de basa a la fabricacion de beures alcoòlizats.

Usatgis terapeutics

Lo meu fai partia de las farmacopeas tradicionalas dempuei l'Antiquitat. Pasmens, chau nuançar son eficacitat. Dins la medecina egipciana antica, èra ansin mai que mai utilizat per sucrar las preparacions medicalas. A pereu de proprietats antibacterianas e favoriza l'assanament. Aquò es la consequéncia de l'aciditat dau meu e de la preséncia dins sa composicion de proteïnas de la familha de las inibinas e de las defensinas. Aquelas proprietats son frequentament mencionaas dins de textes antics e medievaus e son encara l'objecte de recherchas modernas dins l'encastre de la lucha contra los agents patogenes multiresistents.

Toxicitat dau meu

Lo meu es normalament pas una substància toxica per l'èsser uman. Pasmens, dos fenomenes diferents pòion engendrar la fabricacion d'un meu toxic per las abelhas. Lo prumier es lo butinatge de plantas toxicas, generalament de plantas contenent d'andrometoxina (azaleas, etc.) o de colquiquina (vacharelas, etc.). Los cas d'intoxicacion son rares, mas son atestats dempuei l'Antiquitat. Lo segond cas es liat a la preséncia d'espòras de bacterias Clostridium, agent patogene a l'origina dau botulisme. Per aquela rason, es desconselhat de donar de meu a un noirisson.

Economia dau meu

L'apicultura

Article detalhat: Apicultura.

L'apicultura es la brancha de l'agricultura que consistís a abalir d'abelhas melliferas per esplechar los produchs dau brusc (meu, ciera, gelaa reiala, pollen, etc.). Es una activitat anciana qu'es practicaa sus tots los continents amb de diferéncias notablas segon las varietats d'abelhas, lo clima e lo niveu de desvolopament economic. Ansin, de metòdes artesanaus perduran dins fòrça regions, mas existís egalament una apicultura basaa sus las tecnologias modernas (geolocalizacion de las abelhas, inseminacion artificiala, centrifugacion dei recòltas, etc.). Pasmens, dins mai d'una region, l'apicultura es un sector en crisi en causa de la diminucion de las populacions d'abelhas. Las causas dau fenomene son multiplas (usatgi de produchs agricòlas nocius, proliferacion d'espècias invasivas, etc.) e las solucions son encara limitaas.

Produccion mondiala

En despiech de la crisi de l'apicultura, la produccion de meu es aumentacion constanta dempuei la segonda mitat dau segle XX. Es ansin passaa de 752 000 tonas en 1964 a 1,852 milion de tonas en 2019. Pasmens, aquela evolucion foguèt sovent acompanhaa per una demenia de la qualitat en causa d'una multiplicacion de las fraudas. Per aquela rason, los prumiers productors mondiaus son d'estats amb de territòris estenduts o de legislacions e de contrarotles reglementaris febles.

País productors de meu en 2019

Reng	País	Produccion
1	China	446 900 t
2	Turquia	114 113 t
3	Argentina	79 468 t
4	Iran	77 567 t
5	Ucraïna	71 279 t
6	Estats Units d'America	69 104 t
7	Índia	67 442 t
8	Russia	65 006 t
9	Mexic	64 253 t
10	Etiopia	50 000 t
	TOTAU MONDIAU	1 851 540 t

Fraudas e proteccion dels productors

Las fraudas son relativament nombrosas dins lo domeni de la produccion de meu. Dos tipes principaus de contrafaiçon existisson. Lo prumier es l'utilizacion de meus sintetics que son de mesclaas industrialas d'aiga, de glucòsa, de fructòsa, de maltòsa, d'acid gluconic e, de còps, de pollen. Aquela substància a l'aspecte generau d'un meu, mas n'as pas sas proprietats gustativas o terapeuticas. Es generalament mesclaa amb de meu vertadier per fabricar de meus pauc costós. Dins de cas extremes, pòt totalament remplaçar lo meu naturau dins los produchs venduts. Los meus asiatics, particularament los meus importats de China, son los mai dobtós. Lo segond tipe de frauda pertocha las etiquetas. Consistís a vendre un meu de qualitat bassa en mentissent sus la denominacion o sus lo païs d'origina. Per exemple, en Occitània, una fraudra frequenta consistís a vendre de meus espanhòus ordinaris amb d'etiquetas laissant supausar una origina mai prestigiosa (per exemple, meu de lavanda). Las fraudas pòion se comolar amb la venda de meus sintetics coma meus de qualitat superiora.

Luchar contra aquelas fraudas es malaisit car de productors locaus son de còps implicats. La respònsa es generalament articulaa a l'entorn de tres aisses. Lo prumier es la mesa en plaça d'una legislacion adaptaa per enebir l'apellacion de meu als produchs sintetics. La creacion d'apellacion protegias es tanben una possibilitat per protegir un meu especific. En Occitània, es lo cas dau meu de Provença que beneficia d'una indicacion geografica protegia dempuei 2009. Lo segond es una multiplicacion dels contrarotles per identificar las fraudas e los fraudaires. Enfin, es possible de donar d'elements permetent d'identificar los meus dobtós als consumaires. Per exemple, un meu fòrça liquid e pauc costós es probablament un meu sintetic car, a temperatura ambienta, lo meu es normalament solide ò fòrça viscós (exceptat lo meu de sap).

Annexas

Ligams internes

• Abelha.
• Apicultura.
• Ciera d'abelha.
• Flor.
• Gelaa reiala.
• Melat.
• Meu de Provença.
• Nectar.
• Sucre.

Bibliografia

• (fr) Henri Clément (dir.), Yves Le Conte, Jean-Marie Barbançon, Bernard Vaissière, Paul Bonnaffé, Catherine Reeb, Gilles Fert, Etienne Bruneau, Roch Domerego e Gilles Ratia (ill. Paul Starosta, Isabelle Arslanian, Frédérique Bertrand e Patrick Morin), Le traité Rustica de l'apiculture, París, Éditions Rustica, febrier de 2004.
• (en) Ethel Eva Crane, The World History of Beekeeping and Honey Hunting, Routledge, 2013, 720 p.
• (fr) Michel Gonnet, Miel : composition et propriétés, OPIDA, 1980.
• (fr) Danielle Lobreau-Callen e Marie-Claude Clément, Les miels, Éditions Techniques Ingénieur, junh de 2000.
• (fr) Marie-Odile Moreau, Le contrôle des miels, Université de Caen, 1987 (tesi).
• (fr) Madjid Mostefaoui, Miel et cicatrisation, Université d’Aix Marseille 2, 2008 (tesi).
• (fr) Maryse Vero, Étude de l'abeille domestique et de son miel : présentation des miels corses, Université d'Aix-Marseille 2, 2008 (tesi).