Ligand (quimia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Un ligand es un atòm, un ion o una molecula portant de foncions quimicas li permetent de se ligar a un o mai atòms o ions centrals. Lo tèrme de ligand es mai sovent utilizat en quimia de coordinacion e en quimia organometallica (brancas de la quimia inorganica).

L'interaccion metal/ligand es del tipe acid de Lewis/basa de Lewis. Lo ligam tanben format es nomenat ligam covalent de coordinacion. Dins aqueste encastre l'associacion d'un o mai cation(s) (o atòm) metallic(s) central(s) amb un/de ligand(s) es un bastit que se nomena complèxe de coordinacion (o complèxe organometallic se conten al mens un ligam metal-carbòni).

ligand es un mot anglés utlizat en quimia.

Los diferents tipes de ligands - la denticitat[modificar | modificar la font]

Los ligands son de natura fòrça variada. D'entre los mai corrents i a de moleculas portairas de doblet(s) d'electron(s) liure(s) coma l’aiga H2O o l'amoniac NH3 o d'anions coma los clorurs Cl-, los cianurs CN-, los idrocids OH-.

Las moleculas portant mai d'una foncions quimicas podent se ligar al cation metallic sont de ligands polidentats o polidents: lor denticitat, es a dire lo nombre d'atòms susceptibles de se ligar al metal, es superiora a 1. Lo ligam liaison dels ligands polidentats es favorizada entropicament al restècte d'aquesta dels ligands monodentats (o monodents, denticitat=1). En efièch, dins las reaccions de desplaçament de n ligands monodentats (sovent, de moleculas de solvant) a l'entorn d'un ion central per 1 ligand polidentat i a aumentacion del nombre de moleculas total de n-1, çò qu'es favorable entropicament.

  • exemples de ligands monodentats neutres: H2O, NH3, CH3NH2, CO e NO.
  • exemples de ligands monodentats anionics: F, CN, Cl-, Br, I, NO2 et OH.
  • exemple de ligand bidentat neutre: H2N–CH2–CH2–NH2 (1,2-diaminoetan, nom corrent etilenediamina),
  • exemple de ligand bidentat dianionic: OOC-COO (oxalat) (pòt tanben se ligar coma un ligand tetradentat),
  • exemple de ligand tetradentat dianionic:salen
  • exemple de ligand exadentat tetraanionic: (OOC-CH2)2N-CH2CH2-N(CH2-COO)2 (EDTA, forma deprotonada de l'acid etilenediaminetetraacetic).

Unes noms de ligands[modificar | modificar la font]

Vaquí las formules d'unes ligands e los noms per los designar.

Formule Nom
NH3 amina
H2O aqua
CH3 metil
C5H5N piridina
CH3COO aceto
F fluoro
O2− oxo
SH tiolo
OH idroxo
SO42− sulfato
S2O32− tiosulfato
NO nitrosil
CO carbonil
C6H5 fenil
CN ciano
Cl cloro
O22− peroxo
S2− tio
H idruro
SCN tiocianato
NO2 nitrito

Los noms de ligands s'acaban per o se pòrtan una carg negativa.

Formacion de complèxes[modificar | modificar la font]

La capacitat d'un ligand a se ligar a un metal es correlada gaireben a sa nucleofila dins las reaccions organicas.

Se de ligands al minim bidentats (o bidents) pòdon formar de cicles de 5 o 6 amb lo cation central (aqueste cicles son, coma en quimia organica, favorizats termodinamicament), l'estabilitat del complèxe es meliorada. S'agís de l'efièch quelat. L'etimologia d'aqueste mot revèla son sens: en efièch ven del grèc khêlê : « pinça ». L'estabilizacion suplementària degut a l'efièch quelat pren son origina del fach que lo ligam al cation central de la primièra foncion podent servir de ligand plaça pròcha del cation los autres doblets liures de la molecula, çò qu'es favorable entropicament.

Ligands particulars[modificar | modificar la font]

  • L'EDTA es un ligand exadentat fòrça utilizat en quimia de las solucions. Es utilizat per tractar los empoisonaments als metals pesucs.
  • Los criptands e etèrs coronas son utilizats per solubilizar d'ions en mitan organic.
  • Lo monoxyd de carbòni es toxic a causa de son afinitat pel fèrre de l'emoglobina, coma los ions cianurs.
  • Lo ciclopentadienil forma dels complèxes per interaccion de son sistèma pi amb lo cation central per formar de complèxes sandwich coma lo ferrocèn.
  • Los ligands de Trost son de ligands amida, mai sovent fosforats, tetradentats, organics e quirals fòrça utils en sintèsi asimetrica.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]