Clorur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sals anidras de clorur de cobalt(II).

Dins lo domèni de la quimia o de la qualitat de l'aiga o de l'aire, lo tèrme clorur designa:

Los principals clorurs[modificar | Modificar lo còdi]

Se destria:

  • lo clorur de sòdi, NaCl, qu'es lo compausant màger del sal marina ; l'aiga de mar conten unes 35 g de sals par litre amb 27 g de clorur de sòdi e 5 g d'autres clorurs (de magnèsi, de calci e de potassi).
    A causa de sa capacitat a abaissar lo punt de congelation d'una solucion (l'aiga de mar gèla a −2 °C), lo clorur de sòdi es la sal mai utilizada pel salatge de las carrièras, destinada a lutar contra lo verglaç. Es una font creissanta de pollution de las aiga. Es tanben un factor d'ipertension arteriala quand es consomat en quantitat excessiva;
  • le chlorure de calci es tanben utilizat en alternativa del NaCl pel salatge rotièr, mas puslèu per de temperaturas inferioras a −10 °C (finsa a −20 °C). Es tanben un font creissenta de contaminacion de las aigas pels clorures;
  • lo clorur de potassi KCl es lo compausant màgere del sal de regime utilizar coma substitut au sal de taula en cas d'ipertension arteriala;
  • lo clorur de magnèsi, un dels compausats de la sal marina, necessari al foncionament de gaireben totes los organismes;
  • lo clorur d'argent AgCl èra utilizat vèrs 1890 dins la fabricacion del papièr fotografic;
  • lo clorur d'alumini (AlCl3), utilizat dins de produchs destinats a reduire la transpiracion o son odor. Es un produch dangierós, susceptible de produire une explosion s'es plaçat pur en contacte amb una basa o d'aiga;
  • lo clorur d'idrogèn (HCl), es la forma gasosa (o anidra) de l'acid cloridric (toxic e fòrça corrosiu) ;
  • lo clorur d'amòni (NH4Cl), nociu se ingerit, e irritant, mas pasmens utilizat coma additiu alimentari (numèro E510[1]). Es a vegada utilizat en zona d'esports de nèus per alentir la fonda, que la fa durcir (quitament un pauc al dessús de 0 °C) ;
  • lo clorur de fèrre(III);
  • lo clorur de zinc;
  • lo clorur d'estanh(IV) o « tetraclorur d'estanh » o « clorure stanic » (produch dangierós);
  • lo clorur d'estanh(II) o « clorur estanhós » o « diclorur d'estanh », utilizat coma additiu alimentari de proprietats antioxidantas e fixator de color (no E512) ;
  • lo clorur de vinil;
  • lo policlorur de vinil (PVC).

Clorur e santat[modificar | Modificar lo còdi]

Los tauses de clorur de las cellulas e dels fluids (sang, limfa) dels animals vertebrats son de contunh contrarotlats pel sistèma ormonal e los rens o via dels organs especializats (per unes peissons, ausèls de mar...). Los clorurs en mai son excretats per l'urina e un pauc per la transpiracion.

Lo clorur e l'aiga potabla[modificar | Modificar lo còdi]

La directiva europèa 98/83 del 3 de novembre de 1998 fixa a 250 mg/l lo taus maxim en ions clorurs dins l'aiga potabla.

Identificacion e/o dosatge[modificar | Modificar lo còdi]

Lo metòde classic, dich de Charpentier-Volhard, repausa sul principi que los ions clorurs en solution reagisson amb lo nitrat d'argent produsent un precipitat blanc que ven negre a la lutz[2].

Solubilitat dins l'aiga[modificar | Modificar lo còdi]

Solubilitat de las sels anidras dins l'aiga a temperatura ambiante (20 a 25°C) en g/100g H2O (sals preseas en compte: AlCl3, SbCl3, BaCl2, BeCl2, CdCl2, CaCl2, CsCl, CoCl2, CuCl2

, AuCl3, InCl3, FeCl3, LaCl3, PbCl2, LiCl, MgCl2, MnCl2, HgCl2, NdCl3, NiCl2, PtCl4, KCl, PrCl3, RaCl2, RbCl, SmCl3, AgCl, NaCl, SrCl2, TlCl, YCl3, ZnCl2)[3]


Densitat[modificar | Modificar lo còdi]

Densitat de las sals en g⋅cm-3 (composés pris en compte : AcCl3, AlCl3, AmCl3, SbCl3, AsCl3, BaCl2, BeCl2, BiCl3, CdCl2, CaCl2

, CeCl3, CsCl, CrCl3, CoCl2, CuCl2, ErCl3, EuCl2, GdCl3, GaCl3, GeCl4, AuCl3, HoCl3, InCl3, ICl3, IrCl3, FeCl2, LaCl3, PbCl2, LiCl, LuCl3, MgCl2, MnCl2, HgCl2, MoCl2, NdCl3, NiCl2, NbCl5, NCl3, PdCl2, PCl3, PtCl2, PuCl3, KCl, PrCl3, RaCl2, ReCl3, RhCl3, RbCl, RuCl3, SmCl3, ScCl3, SeCl4, AgCl, NaCl, SrCl2, SCl2, TaCl5, TeCl2, TbCl3, TlCl, ThCl4, SnCl2, TiCl2, WCl6, UCl3, VCl2, YbCl2, YCl3, ZnCl2, ZrCl2[4])

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (en) [www.fao.org/input/download/standards/13341/CXG_036f_2015.pdf Noms de catégorie et système international de numérotation des additifs alimentaires] - Codex Alimentarius
  2. PDF TP de lycée : TP spé n°7 : Dosage des ions chlorures par la méthode de Charpentier-Volhard
  3. (en) David R. Lide, CRC Handbook of Chemistry and Physics, Boca Raton, CRC Press, , 83e éd., 2664 p. (ISBN 0849304830, présentation en ligne), p. 4-37Modèl:HBChemPhys
  4. (en) David R. Lide, CRC Handbook of Chemistry and Physics, Boca Raton, CRC Press/Taylor and Francis, , 90e éd., 2804 p. (ISBN 9781420090840, présentation en ligne), p. 4-43Modèl:HBChemPhys