Lenga naturala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo tèrme lenga naturala designa una varietat lingüistica o forma de lengatge uman amb de finalitats de communicacions qu'es dotat d'una sintaxi e que obeís benlèu a de principis d'economia e optimizacion. Las lengas naturalas mai sovent se basan sus de simbòls sonors, mas tanben pòdon existir de lengas basadas se de signes.

Dins la sociolingüstica s'utiliza, tanben, lo tèrme lengua naturala, per la denominacion lengua etnica, l'oposant a lengua planificada (coma l'esperanto). La lenga etnica evolua encastrada per una cultura de parlants natius (que s'i jonhon lo recents venguts) qu'utilizan aquela lengua amb una finalitat de comunicacion. D'aquel biais, se distinguís entre lenga coma lo Chinés mandarin, l'occitan e l'anglés, que son de lengas etnicas; e l'esperanto o lo volapük, que se nomenan denomina lenga planificadas o bastidas.[1] Una lengua planificada tanben pòt aquirir una cultura, com es lo cas per l'esperanto. Alara, donc, tant las lengas naturalas o etnicas coma las planificadas pòden tanben epmlir las condicions e las exigéncias de possedir una sintaxi e de principis d'economia que los fa venir lengatge.

Referències[modificar | modificar la font]

  1. (en)John Edwards e Lynn McPherson, <cite lang="Error d'escript : la foncion « còdeLenga2 » existís pas.">Views of constructed languages, with special reference to esperanto: An experimental study, University Press of America (ISBN 0761808477)