Oryctolagus cuniculus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Lapin)
Oryctolagus cuniculus
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Lapin / Conilh, individú salvatge

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infraclassa Eutheria
Òrdre Lagomorpha
Familha Leporidae

Genre

Oryctolagus
Lilljeborg, 1874

Nom binominal

Oryctolagus cuniculus
(Linnaeus, 1758)[1]

Sinonims

  • Lepus cuniculus L., 1758

Reparticion geografica

Descripcion d'l'imatge Oryctolagus cuniculus geographical distribution.jpeg.

Estatut de conservacion UICN

( NT )
NT  : Quasi menaçat

Lo conilh, Oryctolagus cuniculus.

Lo conilh (var. coniu) o lapin europèu, Oryctolagus cuniculus (Linnaeus, 1758), es un pichon mamifèr de l'òrdre dels lagomòrfes e de la familha dels leporids. Sola espècia del genre Oryctolagus, l'Oryctolagus cuniculus es comun en Euròpa, en Austràlia e un pauc de pertot dins lo mond. Se destria:

Nomenclatura e sistematica[modificar | Modificar lo còdi]

De pas confondre lo conilh europèu, unic leporid del genre Oryctolagus amb d'autres conilhs de la familha dels leporids, apartenent a d'autres genres coma per exemple lo conilh d'America.

Sosespècias de còps reconegudas del conilh de garena[2] :

  • ITIS
    • Oryctolagus cuniculus cuniculus (Linnaeus, 1758), l'ancèstre del conilh domestic.[3]
    • Oryctolagus cuniculus huxleyi Haeckel, 1874
  • NCBI
    • Oryctolagus cuniculus algirus, que sa preséncia es limitada a Galícia, Portugal, e a la mitat sud-oèst de la Peninsula Iberica. De talha un pauc mai pichona que O.c.cuniculus[3].

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Morfologia[modificar | Modificar lo còdi]

Lo conilh se diferéncia de la lèbre per mantuna caracteristica :

  • d'aurelhas mai cortas que lo cap ;
  • un iris brun sombre ;
  • l'ongla d'artelh pas fenduda ;
  • una gestacion de 31 jorns ;
  • de pichons que naisson cècs e nuds;
  • la vida en societat ierarquizada ;
  • 44 cromosòmas.

A una forradura doça, d'aurelhas longas (pus cortas çaquelà que las de la lèbre) e una coa pichona.

Se lo conilh de garena pesa environ 2 kg per 45 cm de long, la talha dels conilhs domestics varia enòrmament d'una varietat a l'autra (Nowak, 1999). Lo mai grand, lo gigant de las Flandras, pòt aténher 8 kg e 80 cm de long mas lo conilh marran nan despassa a pena 1 kg, de còps mens pels conilhs extranans. La forradura es originalament gris biset - amb de còps de nuanças negras o rossas - e un ventre pus clar e lo dejós de la coa blanc, mentre que los conilhs domestics presentant de colors fòrça variadas, unifòrmas, degradadas o pigalhadas. N'existisson environ 80 varietats (ADW).

Compòrtament[modificar | Modificar lo còdi]

Lo conilh es un animal nocturne e crepuscular.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Sites de referéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. ITIS, consultat lo 28 mai 2013
  2. Los cosinièrs franceses
  3. 3,0 et 3,1 Conejodins lo sit[1](es)