La Republica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La Republica es un tractat de politica escrich pel filisòf Platon.

L'òbra es estructurada en dètz libres ont Platon parla pel biais de son mèstre Socrates.

Dins los quatre primièrs libres expausa las quatre teorias principalas sus l'origina de la Polis e lo concèpte de Justícia: Las mitologias tradicionalas, aquelas dels sofistas realistas (la justícia es pas autra cosa qu'aquel òrdre impausat per quin a la fòrça de se far obeïr), la teoria contractualista (metent en concuréncia lei e natura e la justícia es una convencion umana). Es aquí ont Socrates, en realitat Platon, expausa sa teoria de l'Estat essent un organisme ont la justícia es una armonia conscienta e viventa e la societat un fach natural.

Seguís l'òbra coma un contunh de reflexion sus la politica e las relacions entre los governants e los ciutadans. Balha una granda importància a l'educacion dels ciutadans (inclusas las dònas). Filosòfa sus l'idèa del ben. Expausa sa teoria de las quatre fasis de la coneissença e s'acaba amb la contemplacion finala de l'èsser suprèm. Presenta lo famós Mite de la cavèrna qu'explica las relacions entre los dos mondes, lo sensible (la cavèrna) e l'exterior (las idèas). Compara los sistèmas politics de l'epòca: timocracia d'Esparta, oligarquia, democracia e tirania.

Lo libre tempta de preveire las consequéncias de la mesa en practica de l'Estat juste que prepausa e fin finala analisa las diferéncias entre poesia e filosofia tot en afirmant la preponderéncia d'aquela darrièra.

La Republica es, pel mens d'una utopia sociala, un tractat de politica e una reflexion sus l’èsser uman. L'influéncia d'aquela òbra foguèt contunha dins la pensada politica de l'occident dins lo temps.