Joaquim Pijoan i Arbocer

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Joaquim Pijoan i Arbocer

Sin foto.svg

Naissença 1948
Santa Cristina d'Aro
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Lenga d'escritura catalan

Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1948) es un pintor e escrivan catalan.

La siá òbra publicada consistís en Somni (1983), Sayonara Barcelona (2007) e Amor a Venècia (2007). Considèra la pintura coma la siá granda passion, mas son estats dos prèmis literaris a lo far conéisser al grand public: lo Documenta (1982) per Sòn e, en especial, lo Sant Jordi (2006) per Sayonara Barcelona.[1] L'únic material publicat entre les dues dates fou a la Revista de Girona.

Sayonara Barcelona[modificar | modificar la font]

Sayonara Barcelona, o segond roman de l'escrivan e artista baixempordanès publicada lo 2007.[2][3][4]Recebèt lo Prèmi Sant Jordi d'Òmnium Cultural lo 2006.[5]

Argument[modificar | modificar la font]

Abraham es un pintor que partiguèt de Barcelona fa vint-e-cinc ans sens avertir degun, en daissant fòrça gents penjadas, sustot una gojata embarassada, e tòrna ara del Japon, ont a viscut, a se donar comjat de la vila e de lo sieu passat per i tornar pas jamai mai. Abraham Compren en aquel viatge que tot a tròp cambiat, quitament el, entièrament ligat a la cultura japonesa e pas a l'occidentala, los sieus amics e sustot la vila, que s'es convertit en un parc tematic ont se malaisit sentir quauquarrés parlar en catalan.

Çò de mès d'interessant de tot es coma es escrich lo roman, en principi amb un narrador en tresena persona qu'obsèrva los sieus personatges, los obsèrva de tala manièra que lo podèm quitament trobar coma un personatge mai dins lo roman, coma un detectiu privat que los seguís e en un moment donat nos explica lo perque d'aver escrich çò que se legís. Nos trobam tanben amb passatges en primièra persona amb los personatges en narrant los sieus punts d'enguarda. Aqueles efièches donan grand polifonia al roman e es un recors de grand interès.[6]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Joaquim Pijoan Arbocer », Grup62.cat (consultat lo 8 abril 2015)
  2. Barcelona, Proa, 2010 (2007), 240 pàgines, ISBN 9788482564142
  3. Piñol, Rosa Maria, « Joaquim Pijoan recibe el premio de novela por su obra ´Sayonara Barcelona´ », La Vanguardia,‎ (consultat lo 9 abril 2015)
  4. Vilallonga, Borja, « Oda al jo postmodern », Revista de Girona,‎ (consultat lo 9 abril 2015)
  5. Joan Josep Isern, A la ciutat del perdó al jornal Avui, 1 de març de 2007
  6. Puigdevall, Ponç, « Un dia tornaré », El País,‎ (consultat lo 9 abril 2015)

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]