Joan Baptista Senac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Joan baptista senac)
Joan Baptista Senac
Retrach de Joan Baptista Senac
Retrach de Joan Baptista Senac
Naissença 1693
Lombèrs
N. a
Decès 20 de deceme de 1770
Versalhas
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Gasconha
Nacionalitat
Profession mètge
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Joan-Baptista Senac (1693–1770) qu’ei un mètge gascon. Qu'ei considerat coma lo fondator de la cardiologia. Qu’ei tanben prumèr mètge deu rei Loís XV de França e suberintendent[1] de las aigas mineraus deu reiaume.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Joan-Baptista Senac

Joan-Baptista Senac que neishoc en 1693, ça’m par a Lombèrs. La familha deu pair qu’ei d’Aus en Pardiac (uei Aus e Aussat) au ras de Mielan. Qu’ei ua familha borgesa qui teng quauquas tèrras. Lo gran-pair, Pèir, que hè lo notari e lo pair, Joan-Bernat, l’avocat. La mair, Maria Corregèr, qu’ei la hilha d’un notari. Lo coble que s’acasa en ua bòrda deu villatge de la hemna, Ariés en Manhoac (uei Ariés e Espenan)[2].

Après l’enfança a Ariés, Joan-Baptista Senac que vau au collègi d’Aush, puish que seguish estudis de medecina, dont ua partida a Leyde (Holanda) dab lo professor renovator Herman Boerhaaven (1668-1738), puish a Londres dab lo gran John Freind (1675-1728).

En 1719, qu’ei nomat doctor en medecina a Montpelhièr e, en 1721, mèste es arts a Tolosa.

Lo 10 d’aost 1721, que’s marida dab Maria-Terèsa Tanet, hilha de mercadèrs aisats. Que partishen tà Paris. Ne tornaràn pas en Gasconha. Lo coble qu’a tres mainats : Joan (1723), Terèsa (1729), Gabrièu (1736).

En 1723, qu’entra a l’Acadèmia Reiau de las Sciéncias. Que vad doctor de la Facultat de Medecina de Rems en 1725, e prumèr mètge deu rei Loís XV en 1727.

Que’s mòr lo 20 de deceme 1770 a Versalhas. Loís XV, a maugrat deus sons 60 ans, ne prenguerà pas un navèth mètge.

Lo mètge[modificar | Modificar lo còdi]

Joan-Baptista Senac que hè devís reconeguts, per exemple qu’explica perqué e coma un negat s’estofa.

Qu’ei progressista e que seguish las nautats quan las demonstracions son concludentas. Que sosteng las tèsis de l’Aleman Georg Ernst Stahl (1659-1734) qui vòu separar la medecina de la quimia (remèdis). Que sosteng tanben lo mètge Théodore Tronchin (1709-1781) qui practica l’inoculacion (que s’agish de méter en contacte ua persona dab un pauc de substància tirada de vesiculas d’un malaut drin atacat per la variòla).

Qu’estudia lo còr, las malaudias cardiacas, qu’identifica signes foncionaus associats, coma l’aritmia, la dificultat de respirar, lo desalen, o l’edèma de las camas. Qu’ei considerat coma lo fondator de la cadiologia.

Lo pintre Diego Rivera (1886-1957) que plaça Joan-Baptista Senac a l’endavant de la grana fresca Histoire de la cardiologie a l'entrada de l'Institut de cardiologia de Ciutat de Mexic.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Sur les noyés, Jean-Bastiste Sénac, 1725

Traité de la structure du cœur, de son action et de ses maladies, T.1, M. De Sénac, 1741

Traité de la structure du cœur, de son action et de ses maladies, T.2, M. de Sénac,  1783

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Du lieu de naissance et des attaches gasconnes de Sénac, premier médecin de Louis XIV. Guy Sénac de Monsembernard, Bulletin de la Société Archéologique, Historique, Littéraire et Scientifique du Gers, 4e trimestre 1987, p.407-437

Sénac de Meilhan, 1736–1803, Guy Sénac de Monsembernard, 1969

Sénac (Jean-Baptiste), Biographie universelle, vol. 42, Hippolyte de la Porte et Renauldin, p.1

Histoire de la cardiologie, Pascal Gueret,  2016

  1. Lettres patentes de Louis XIV du 17 août 1709
  2. Du lieu de naissance et des attaches gasconnes de Sénac, premier médecin de Louis XIV. G. de Monsembernard