Jaïnisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Temple jaïnista a Ranakpur, Índia.

Lo Jaïnisme (en sanscrit जैन) es una religion qu'a per origina al sègle VI aC una reforma de l'indoïsme. Lo mot de Jaïnisme deriva del sanscrit Jina (« victoriós »). A aperaquí sièis milions de cresents, principalament en Índia. Amb fòrça influéncia dins totes los domenis, especialament lo cultural. Dins l'aspècte politic es remarcable que Ghandi èra un simpatizant d'aquesta religion. Los principals concèptes del Jaïnisme son los de ahimsa (« non-violéncia ») e lo de karma. Considèran l'Univèrs coma etèrne (jamai creat) mas que passa una sèria d'estadis; l'actual seriá de declivi e dins lo darrièr i auriá un tornar començar. Creson que la realitat es compausada per dos principis etèrnes: Jiva (« esperit ») e Ajiva (« non-esperit: matèria en forma de temps, espaci e movement »). Lo contacte entre aquestes dos principis es l'origina del patiment, del qual se pòt pas escapar amb las reencarnacions successivas ni mai amb d'accions bonas. Moksha es la desliurança qu'implica una evasion del mecanisme de causa e efècte (Karma) e sa destruccion. Los dieus an capacitat sonque d'influïr, son pas revestits d'omnipoténcia e pòdon pas escapar del cicle vital, en primièr se devon encarnar en umans e arribar a monge per tal d'obténer lo Moksha. Per tal de respectar lo concèpte de non-violéncia en mai de practicar lo vegetarianisme excluson las altras noiriduras coma la màger part de las rasigas (podriá morir un animal en las arrancant) e l'alh e la ceba (considerats coma excitants). Procuran non se morir de nueit per amor de non tuar accidentalament cap èsser vivent. Lo còde moral jaïnista consistís a refusar la violéncia, lo mentit, lo panatòri, la possession e la sexualitat (celibat absolut en cas dels monges). Generalament los laïcs jaïnistas an de costumas pus libras que los monges. Las doas principalas sèctas monacalas del Jaïnisme son los Svetambara que creson en l'egalitat entre sèxes e los Digambara qu'en son contraris (abans la Moksha las femnas se devon encarnar en òme). Se crei que los monges Digambara son los nomenats gymnosophos (« coneisseires de las femnas ») pels grècs al temps de l'expedicion en Índia d'Alexandre lo Grand.