Ilmenita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cristau d'ilmenita.

L’ilmenita es un minerau negre ò negre-roge. Sa duretat se situa entre 5 e 6 e sa densitat es egala a 4,72. Es constituïda d'oxid de fèrre e de titani (FeTiO3) que pòu formar de cristaus romboedrics segon un sistèma trigonau. Pòu tanben formar d'agregats lamellars ò de massas compactas. Son esclat es submetallic a metallic. L'ilmenita es infusibla e es possible de la dissòudre dins l'acid cloridric concentrat. Es pas fluorescenta.

Dins la natura, l'ilmenita es un minerau accessòri de certanei ròcas plutonicas (gabros, noritas) e metamorficas (gneiss, granulitas). Es generalament associada amb la magnetita, l'hornblenda, lei micas, lo rutile e la diopsida. Es utilizada coma minerau de basa per la produccion de titani.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]