Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana
Er Institut d’Estudi Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana (oc)  | |
 | |
| Donades | |
|---|---|
| Tipe | organizacion regulator lingüistic societat sabenta |
| Indústria | ensenhament superior |
| Sector | occitan e aranés |
| Forma juridica | Institucion |
| Lengua oficiau | occitan |
| Administracion | |
| President | Jusèp Loís Sans Socasau (2014–) |
| Istòria | |
| Fondacion | 3 de julhet de 2014 |
| Site web | institutestudisaranesi.cat |
L’Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (oficialament en aranés) (var. Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana, Institut d'Estudis Aranés-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana; sigla IEA-AALO o simplament l’IEA) es una institucion academica cargada de las normativas lingüisticas de la varietat aranesa de l'occitan en Val d'Aran, e l'establiment de critèris reglamentaris conformes als principis de la gramatica occitana de Loís Alibèrt e a las règlas d'ortografia en aranés.
Per tal de trobar lo temps d'agilizar las relacions e d'apasimar las friccions que poguèssen existir entre los diferents organismes que se vòlon trachar de la nòrma, l'IEA comencèt a foncionar e trabalhar a l'entorn de l'estiu de 2015.
Estatut
[modificar | Modificar lo còdi]Las normas lingüisticas del idiòma aranés son creadas segon la Lei 35/2010, del 1 d'octobre, de l'occitan, aranés a la Val d'Aran. En genièr de 2014, la Generalitat de Catalonha acòrda a l'IEA-AALO l'estatut d'acadèmia e d'autoritat lingüistica[1][2]. Son ròtle e sa constitucion foguèron ratificats institucionalament pel Parlament de Catalonha lo 24 julh de 2014 malgrat una mocion contrària del Partit Socialista de Catalonha que demandèt a l'encòp que se reconeguèsse lo CPLO coma autoritat unica per la gestion de la lenga occitana[3].
Organizacion
[modificar | Modificar lo còdi]L'IEA-AALO, qu'es presidit per l'aranés Jèp de Montoya, compta actualament dotze membres (amb son president) que d'unes son tanben membres del CPLO. Aquestes son:
|
|
Polemicas
[modificar | Modificar lo còdi]Anteriorament a sa creacion, l'institucion es ja estada criticada e atacada mantes còps per son prètzfach primièr. Aprèp la letra del senador del Congrès espanhòl Paco Boya, mandada lo 7 de febrièr de 2014 als membres de l'IEA, que declarava entre d'autras causas "Non ei era nòsta acadèmia"[4], qualque temps abans son espelida, lo 28 de junh de 2014, quatre elegits de l'estat francés (Dàvid Grosclaude, Guilhèm Latrubèssa, Belkacem Lounès e Marcel Mateu) dins una critica e ataca frontalas, escriguèron una letra al president de la Generalitat Artur Mas per demandar al govèrn catalan que reconeguèsse lo CPLO coma acadèmia unica de la lenga occitana.
La vulnerabilizacion de l'institucion contunhèt al Parlament de Catalonha per mejan d'una mocion del grop socialista que demandava de reconéisser lo CPLO coma la sola entitat gestionaira de la lenga. Aquesta obtenguèt pas pro de supòrt per prosperar quand l'IEA foguèt oficializat pel Parlament lo 24 de julh de 2014.
Produccions
[modificar | Modificar lo còdi]L'IEA-AALO publica d'òbras de referéncia a l'encòp sus l'aranés e sus l'occitan estandard tal que lo vei. Tanben publica de traduccions a l'aranés per servir de modèls de lenga.
Aranés: òbras de referéncia
[modificar | Modificar lo còdi]- (oc) (coll.) Gramatica basica der occitan aranés], 2015
- (ca) + (oc) Jusèp Loís Sans Socasau, Diccionari català-aranés, 2021, 514 p.
- (oc) (coll.) Diccionari der aranés, 2019, 491+11 p. ISBN 978-84-09-15095-3. Ampliacions: Ampliacion 1 de Gèr 2021, Ampliacion 1 de Gèr 2022, Ampliacion 2023.
- (oc) Joan Coromines, Elements de morfosintaxi der aranés, 2016, 164 p.
- (oc) (coll.) Vocabulari fonetic basic der aranés, 2018. ISBN 978-84-09-06340-6
- (oc) (coll.) Gramatica der occitan aranés, 2020. ISBN 978-84-09-22141-7
Aranés: modèls de lenga e traduccions
[modificar | Modificar lo còdi]- Jusep Condó, Sang nòble e sang deth pòble, s. d. (en linha dempús 2023)
- Franz Kafka, Era metamorfòsi, traduccion per Vicent Simó, 2019. ISBN 978-84-09-15664-1
- William Shakespeare, Eth mercadèr de Venècia], traduccion per Antòni Noguès, 2017.
Colleccion Antòni Nogués
[modificar | Modificar lo còdi]Traduccions per Antòni Nogués.
- Lev Nicolàievic Tolstoi, Anna Karenine en 3 volums: vol. 1, vol. 2, vol. 3. 2019
- Miquèu de Cervantes, Era gitaneta. 2019
- Hans Cristian Andersen, Contes. 2019
- William Shakespeare, Hamlet. 2019
- Dante Alighieri, Era divina comèdia]. 2019
- Victor Hugo, Es miserables en 5 volums: vol. 1, vol. 2, vol. 3, vol. 4, vol. 5. 2019
Occitan estandard
[modificar | Modificar lo còdi]- (coll.) De la gramatica d'Alibèrt a l'occitan estandard. Principis gramaticals de l'occitan], s. d.
- (coll.) Vocabulari ortografic de l’estandard de la lenga occitana, 2019. ISBN 978-84-09-13866-1
- Jacme Taupiac, Per escriure l'occitan, 2015
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Departament de la Presidència «DECRET 12/2014, de 21 de gener, pel qual s'atorga a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia i d'autoritat lingüística de l'occità, llengua pròpia a Era Val d'Aran i oficial a Catalunya.». DOGC, 6546, 23-01-2014.
- ↑ «Neix l'Acadèmia aranesa de la llengua occitana». Racó Català, 12-07-2015.
- ↑ "Lo Parlament de Catalonha confirma l'autoritat de l'Institut d'Estudis Araneses coma acadèmia de l'occitan", Jornalet, 25 de julh de 2014
- ↑ "Paco Boya: "Non ei era nòsta acadèmia", Jornalet, 17 de febrièr de 2014