Ensenhament superior

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Las expressions educacion terciària, educacion superiora e ensenhament superior se referisson al proces, los centres e las institucions d'ensenhament que venon aprèp l'educacion segondària o mejana.

En general, lo requisit d'ingres es d'aver acabat l'educacion segondària, e doncas tan tanben candidats basados dins lo rendimient escolar de la secundaria o unos examens de seleccion. Segon lo país, aqueles examens pòdon èsser faches a nivèl estatal, local o universitari. Dins d'autres sistèmas, pasmens, existís pas cap de mena de seleccion.

Cada còp mai d'institucions d'educacion terciària animan l'ingres de las personas adultas sens que ajan tenut necessàriament éxit dins l'educacion segondària, especialament a las universitats abiertas.

La preparacion que ofrece l'educacion terciaria es de tipe profesional o academica. Se distingue entre estudios de grad (per exemple, Diplomatura e Licenciatura) e postgrau (Màster e Doctorat) segon lo sistema de titulacion profesional e grads academics.

Los bastiments de educacion terciaria son estats tradicionalament las universitats, mas además se consideran otros centres educatius coma instituts, escòlas professionalas o escòlas tecnicas, centres de formacion del professorat, escòlas d'art dramatic, conservatòris, etc.

Autras funcions[modificar | modificar la font]

Una foncion importanta, aparte de l'ensenhament, dins l'educacion terciaria son las activitats d'investigacion (especialament dins las universitats) dins los diferents nivels del conocimient. Atalmismo, autra foncion son las activitats d'extension, dins que se procura la participacion de la poblacion e se le comunican los resultados.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]