Grand còrb

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo grand còrb (Corvus corax) es una espècia d'ausèl passerifòrme de la familha dels corvids (Corvidae). Present en tot l'emisfèri septentrional, es l'espècia de corvid amb la màger superfícia de distribucion. Amb lo còrb de pic espés, es lo pus grand dels corvid e probablament lo passerifòrme mai pesuc; a la siá maturitat, lo grand còrb mesura entre 52 e 69 centimètres de longor e lo sieu pes varia de 0,69 a 1,7 quilogramas. Los còrb vivon generalament de 10 a 15 ans mas qualques individus an viscut 40 ans. Los joves se pòdon desplaçar en grops mas los cobles ja formats demòran amassa tota la siá vida, cada coble defendent un territòri. Existisson 8 subespècias conegudas que se diferéncian fòrça pauc aparentament, e mai que d'estudis recents ajan demostrat de diferéncias geneticas significativas entre las populacions de regions distinctas.

Lo grand còrb coexistís amb los umans dempuèi fa de milièrs d'ans e en qualques regions es tan abondant que se considèra coma una espècia nociva. Una partida de la siá capitada es deguda al sieu regim omnivòr; lo còrb comun es extrèmament oportunista, en s'alimentant de caronhas, d'insèctes, de residús alimentaris, de granas, de baias, de fruchas e pichons animals. Se son observadas divèrsas demostracions notablas de resolucion de problèmas per aquesta espècia, çò que fa pensar que lo còrb es fòrça intelligent.