Glifosat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Glifosat

Glyphosate.svg
General
Formula bruta C3H8NO5P
Nom IUPAC N-(fosfonometil)glicina
Numèro CAS 1071-83-6
Còde ATC
Aparéncia solid blanc, inodor
Unitats del SI & CNTP,
exceptat indicacion contrària.


Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Glifosat.

Lo glifosat es un erbicid organofosforat non selectiu e sistemic. Es lo mai utilizat dins lo mond entièr.[1][2]

Pasmens se foguèt promogut coma un produch miracle amb paucs d'efièches negatius, amb los ans, lo nombre de voces contradotòrias aumenta. L'usatge massiu fa qu'après cinquanta ans d'usatge intensiu per tota la planeta, se'n tròban de residus en fòrça aliments, tanben dins lo lach mairal.

Lo produch foguèt desvolopat per la companhiá Monsanto e comercializat amb lo nom de Roundup. Lo brevet casèt en 2000 e es comercializa ara tanben jos d'autres noms per fòrça companhiás. Lo glifosat agís coma inibitor la capacitat de sintetizar los aminoacids aromatics de las plantas. Penetra dins la planta per las partidas verdas e l'erbicid se distribuís a tot lo vegetal quitament dins las raïces. Es eficàç dins la majoritat de las plantas annalas e perennas e pasmens se cal a vegada aumentar la dòsi o l'aplicar al moment de la susceptibilitat maximala. Per contra capita pas a tuar la consòuda (equisetum). Per engenhariá genetica foguèt introduch, a l'iniciativa de Monsanto, un gèn dins las plantas cultivadas que resistís a aqueste erbicid non selectiu que tua la plantas cultivada coma las marridas èrbas. Amb la resisténcia introdusida se pòt alara pulverizar al meteis temps sus las plantas cultivadas e las marridas èrbas e las culturas demòran deserbadas aisidament.

Son usatge massiu aguèt coma efièch que en Danemarc e Groenlàndia, en 2005 se trobèt dins l'aiga freatica de residus de glifosat cinc còps superiors a la nòrma.[3]

Posicions dels govèrns e organizacions[modificar | modificar la font]

Se sap pas encara a partit de quina exposicion i a un efièch sus l'ADN. Los expèrts son pas en acòrdi tanpauc sul fach de saber s'es cancerigen ni tanpauc dempuèi quina intensitat d'exposicion ven nociu. L'Organizacion Mondiala de la Santat sollicitèt mai prudéncia e de contunhar estudiar lo problèma.[4]

En 2015, la França foguèt lo primièr país qu'enebiguèt la venta liura del produch fòrça agradat tant pels orticultors coma pels jardiners privats, e limitar l'usatge solament als professionals.[5]

La revision de la toxicologia de l'Institut Federal Alemand per la Revision dels Riscs (BfR) en 2013 trobèt que "las donadas disponiblas son contradictòrias e luènh d'èsser convenquentas" al subjècte de las correlacions entre l'exposicion de la formulacions de glifosat e lo risc de càncers diverses, coma lo limfòma non hodgkinian (LNH).[6][7]

Una metanalisi publicada en 2014 identifiquèt un risc màger de LNH pels trabalhadors expausats a de formulacions de glifosat.[8]

En març de 2015, l'Agéncia Internacionala de Recèrca sul Càncer de l'Organizacion Mondiala de la Santat classifiquèt lo glifosat coma "probablament cancerigen pels umans" (categoria 2A) basada sus d'estudis epidemiologics, e d'estudis sus d'animals e d'estudis in vitro.[9][10][11]

En novembre de 2015, l'Autoritat Europèa de Seguretat Alimentària (EFSA) publiquèt un rapòrt d'evaluacion actualizat sul glifosat, e concluguèt que "la substància es pas susseptibla d'èsser genotoxica (es a dire, que pòsca prejudiciar l'ADN) o que constituís una menaça cancerigena pels èssers umans". Mai, lo rapòrt final mostrèt que, s'existisson plan d'autras formulacions que sián probablament cancerigenas e que contengan de glifosat, los estudis "que cercan solament lo glifosat coma substància activa mòstran pas aquel efièch".[12][13]

Lo comitat mixte de l'OMS e la FAO suls residus de pesticides faguèt un rapòrt en 2016 que confirma que l'usatge de formulacions de glifosat constituís pas un risc per la santat e dona tanben de limitas d'admission jornalièra per la toxicitat cronica.[14]

L'Agéncia Europèa de Produchs Quimics (ECHA) manten son classament actual de glifosat coma una substància que provòca de grèus damatges als uèlhs e coma substància tòxica per la vida aquatica, mas a pas trobat de pròvas qu'implican lo glifosat coma un carcinogen, un mutagèn, tòxic per la reproduccion nimai toxic a d'organs especifics.[15]

La decision de la EFSA e lo rapòrt del BfR foguèron criticats dins una letra dubèrta publicada per 96 scientifics en novembre de 2015, allegant que lo rapòrt del BfR respècta pas los principis scientifics acceptats de procediments dubèrtes e transparents.[16][17] Lo rapòrt del BfR compreniá de donadas non publicadas, mancava la notificacion dels autors, las referéncias e revelava pas d'informacion suls conflictes d'interès.

En setembre de 2017, The Guardian informèt que las seccions del rapòrt d'evaluacion de renovelament elaborat pel BfR e utilizadas per l'EFSA foguèron copiadas d'un estudi realizat per Monsanto. Unas seccions de la copia contenián de pichons cambiaments, coma l'usatge de l'ortografia britanica puslèu que de las formas americanas, mas d'autras foguèron copada paraula per paraula, comprenent la majoritat dels documents revisats per d'expèrt utilizats dins lo rapòrt. The Guardian a rapportèt qu'un pòrtavòtz de Monsanto declarèt que l'EFSA èra autorizada a far redactar los rapòrts de renovelament d'aqueste biais en rason du grand volum d'estudis toxicologics presentadas.[18]

Malgrat los dobtes precedents e irregularitats, en novembre de 2017, l'Union Europèa, aprovèt lo renovelament del permís d'usatge del glifosat per cinc ans mai.[19]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  1. «Glifosat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Noain, Idoya «La batalla del glifosat». El Periódico, 25 març del 2015.
  3. «Chemical hazards in drinking-water - glyphosate and AMPA». Organització Mundial de la Salut.(Riscs químics a l'aigua potable: glifosat i AMPA)
  4. Johnston, Ian «Glyphosate: Scientists urge caution over experts' claims pesticide is 'probably' carcinogenic. Small traces of the chemical have been found in bread and other foods» (en anglès). The Independent, 17 juliol del 2015.
  5. poc, Rafael «França veta l'herbicida més utilitzat». La Vanguardia, 16 juny del 2015.
  6. Renewal Assessment Report: Glyphosate. Volume 1. Report and Proposed Decision. December 18, 2013. German Institute for Risk Assessment, page 65. Downloaded from http://dar.efsa.europa.eu/dar-web/provision (registration required)
  7. «Glyphosate RAR 01 Volume 1 2013-12-18 San». Renewal Assessment Report. Hungry4Pesticides, 18-12-2013. [Consulta: 27 març 2015].
  8. «Non-Hodgkin lymphoma and occupational exposure to agricultural pesticide chemical groups and active ingredients: a systematic review and meta-analysis». International Journal of Environmental Research and Public Health, 11, 4, Apr 2014, pàg. 4449–527. DOI: 10.3390/ijerph110404449. PMC: 4025008. PMID: 24762670.
  9. Cressey, Daniel «Widely used herbicide linked to cancer». Nature, 25-03-2015. DOI: 10.1038/nature.2015.17181.
  10. «Carcinogenicity of tetrachlorvinphos, parathion, malathion, diazinon, and glyphosate». The Lancet. Oncology, 16, 5, maig 2015, pàg. 490–1. DOI: 10.1016/S1470-2045(15)70134-8. PMID: 25801782.
  11. «Press release: IARC Monographs Volume 112: evaluation of five organophosphate insecticides and herbicides». International Agency for Research on Cancer, World Health Organization, 20-03-2015.
  12. «European Food Safety Authority - Glyphosate report».
  13. «Glyphosate: EFSA updates toxicological profile | European Food Safety Authority».
  14. http://www.who.int/foodsafety/jmprsummary2016.pdf Report of the Joint Committee on Pesticide Residues, WHO/FAO, Geneva, 16-May, 2016
  15. «Glyphosate not classified as a carcinogen by ECHA». ECHA.
  16. «Independent scientists warn over Monsanto herbicide». DW, 01-12-2015 [Consulta: 9 desembre 2015].
  17. Portier, C. J. «Open letter: Review of the Carcinogenicity of Glyphosate by EFSA and BfR», 27-11-2015. [Consulta: 9 desembre 2015].
  18. «EU report on weedkiller safety copied text from Monsanto study». [Consulta: 30 setembre 2017].
  19. «Germany swings EU vote in favor of weed-killer glyphosate». Reuters, 27-11-2017.