Glèisa de Nòstra Dòna del Taur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Glèisa de Nòstra Dòna del Taur
Donadas
TipeGlèisa
Construccionsègle XIV Modifica el valor a Wikidata
DedicatMaria Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
EstilGotic miègjornal
Campanar de paret Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaOccitània
DepartamentNauta Garona
Comuna francesaTolosa Modifica el valor a Wikidata
Localizacion12 Rue du Taur Modifica el valor a Wikidata
Carte
monument istoric catalogat (1840) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiocèsiArchidiocèsi de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
ReligionCatolic roman
ProprietariVille de Toulouse (fr) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Site webbasilique-saint-sernin.fr… Modifica el valor a Wikidata

Segon la legenda, la glèisa de Nòstra Dòna del Taur, a Tolosa, foguèt bastida al luòc precís que lo còs de Sant Sarnin se desliguèt del taure que lo trainava enrè. La glèisa es situada dins la carrièra del Taur entre la Plaça del Capitòli e la Basilica de Sant Sarnin.

Istòria de la Glèisa[modificar | Modificar lo còdi]

Sant Sarnin èra lo primièr evesque de Tolosa. D'en primièr un oratòri foguèt installat pels pelegrins sul luòc exacte de sa mòrt.

Las rèstas del sant i demorèron fins a 402, quand foguèron transferits a la basilica de Sant Sarnin. Malgrat los 150 ans del còs, la legenda ditz que lo fum de monde aimèt l'« odor suava » de las rèstas de sant Sarnin. Segon Roma, es una de las caracteristicas d'un sant.

La glèisa que vesèm foguèt bastida sus l'oratòri al sègle XIV. La verge representada es Nòstra Dòna dels Barris, menada dempuèi la plaça Vilanovèla (actuala plaça Wilson) en 1783.

Arquitectura de la glèisa[modificar | Modificar lo còdi]

L'exterior d'aquela glèisa es fòrça pertocant. Encastrat dins la linha dels ostals, la faciada es un grand mur de bricas que fa pensar a una fortalesa, e amaga tot la rèsta de l'edifici. Es un exemple pels campanars murs de la region, presenta de fenèstras campanairas subremontadas d'arcs de mitra e abriga un campanar de paret[1] de 13 camapanas.

La faciada donant dins la carrièra del Taur data dels sègles XV e XVI e es dins la tradicion del gotic miègjornal.

Los tresaurs[modificar | Modificar lo còdi]

L'orguena[modificar | Modificar lo còdi]

La glèisa abriga una orguena de 40 jòcs d'Eugène Puget; foguèt inaugurada lo 17 de junh de 1880 per Alexandre Guilmant.

Nòtas e references[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr)Campanhièr de la glèisa de Nòstra Dòna del Taur

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :