Gibon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Los gibons (Hylobatidae) son una familha de primats.

Se n'es descrich quatre genres, agropats segon lo nombre de parelhs de cromosòmas: lo genre Hylobates (44), lo genre Hoolock (38), lo genre Nomascus (52) e lo genre Symphalangus (50).

Los gibons son de mamifèrs paucs robusts, presentan un cap pichon e redond e un pelatge fòrça abondant e dens.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Son d'animals fòrça adaptats a sèlvas tropicalas e subtropicalas. Son anatomia evoluèt per que la braquiacion venga lo seu sistèma de desplaçament. Se caracteriza per longor dels braces Un gibon adulta pòt aténher entre 75 e 90 cm de naut e la longor dels braces es gaireben lo doble de las cambas. S'agís del sol antropoíd capable de caminar unicament amb las extremitats posterioras.

Alimentacion[modificar | modificar la font]

S'alimentan subretot de vegetals, malgrat que pòdon tanben manjar de fruchs, insèctes, aranhas, ausèls pichons e uòus.

Distribucion[modificar | modificar la font]

Las diferentas espècias de la familha se tròba repartidas entre China, Birmania, Vietnam, Laos e Cambòtja[1]

Comportament[modificar | modificar la font]

Los gibons son d'animals socials. Forman de familhas nuclearas, consistuidas en un parelh monogama e sa descendéncia qu'ocupan un territòri, que defendon amb de senhals visuals e crits. Los crits remembran los cant d'ausèls e lo fan ensems los dos emembres del parelhs, a vegada amb las enfants. Se pòt ausir a de grandas distàncias.

Locomocion[modificar | modificar la font]

Los gibons se desplaçan per braquiacion. Se mòvon suls arbres a de nautors entre 15 e 60 mètres e pòdon aténher de velocitats de 56 km/h[2] Pòdon caminar de bias bipède sus las doas cambas posterioras utilizant los braces per se balançar.

Classificacion[modificar | modificar la font]

  • Familha Hylobatidae: gibons
    • Genre Hylobates
      • Gibon de mans blancas (Hylobates lar)
        • suspècia Hylobates lar lar
        • suspècia Hylobates lar carpenteri
        • suspècia Hylobates lar entelloides
        • suspècia Hylobates lar vestitus
        • suspècia Hylobates lar yunnanensis
      • Gibon Agil (Hylobates agilis)
        • suspècia Hylobates agilis agilis
        • suspècia Hylobates agilis albibarbis
        • suspècia Hylobates agilis unko
      • Hylobates muelleri
        • suspècia Hylobates muelleri muelleri
        • suspècia Hylobates muelleri abbotti
        • suspècia Hylobates muelleri funereus
      • Hylobates moloch
        • suspècia Hylobates moloch moloch
        • suspècia Hylobates moloch pongoalsoni
      • Hylobates pileatus
      • Hylobates klossii
    • Genre Hoolock
      • Hoolock hoolock
      • Hoolock leuconedys
    • Genre Symphalangus
      • Symphalangus syndactylus
    • Genre Nomascus
      • Nomascus concolor
        • suspècia Nomascus concolor concolor
        • suspècia Nomascus concolor lu
        • suspècia Nomascus concolor jingdongensis
        • suspècia Nomascus concolor furvogaster
      • Nomascus nasutus
        • subespècie Nomascus nasutus nasutus
        • suspècia Nomascus nasutus hainanus
      • Nomascus leucogenys
        • suspècia Nomascus leucogenys leucogenys
        • suspècia Nomascus leucogenys siki
      • Nomascus gabriellae

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Mitochondrial DNA hypervariable region-1 sequence variation and phylogeny of the concolor gibbons, Nomascus.
  2. «Gibbon Conservation Center» (en anglès).

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]