Forca
Una forca es un espleit utilizat pels agricultors, los ortalièrs e los cantonièrs.
Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]
Una forca a un margue long de fusta o ara de materials sintetics e de dents longas, primas o planas, largament separada coma cal, amb de tèrme punchuts o talhant. Es utilizada a l'encòp per palaversar e/o esbocinar la tèrra mas mai sovent quand es punchuda per levat e sacar de matèrias forra-borra coma lo fen, de fuèlhas mòrtas, de gravars. Compta 2 a 9 tijas nomenadas dents o pics, amb des longors variablas seguent los besonhs: forca de fanejat, forca de fems, forca de l'ortalièr, forca del cantonièr, forca de palversar...
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
A l'origina, las forcas èran fachas de fusta totalament realizada amb una forca naturala de la branca d'un arbre, que lor nom. Las forcas de tres dents èra fòrça cercadas. Lo cornièr donavan las forcas melhoras. A çò nòstre las celèbras forcas de Sauve son realizadas amb de falabreguiers.
La forca èra autrecòps utilizada coma arma per aqueles qui ne podavan pas aver accés a las espasas o mai tard als fusilhs.
L'expression passar per las forcas caudinas a per origina un pas, totjorn mai estrech, en forma de forca, près de Caudium, ont los Romans, que s'èron daissat preses pels Samnitas, deguèron passar e foguèron vencuts. Per espandiment, passar per las forcas caudinas significa capitular e acceptar las condicions del mai fòrt.
Autres tipes de forcas[modificar | Modificar lo còdi]
Los agricultors tanben utilisan de forcas idrolicas installadas suls tractors.
Es nomenat forca per tota entitat ont un element se devisa en dos caps divegent: un camin que fa una fourca, une forca de bicicleta.
Las forcas designan tanben las doas dents mobilas en forme d'L d'un carri levadís. La partida verticala de las dents limpa sus una taula. Pòt èsser dotada, se cal, d'un sistèma de sòla idrolica per reglar de l'escartament de las dents. La partida orizontala, sovent mai longa, servís a levar la carga, mai sovent pausada sus una paleta de manutencion. Del meteis biais las gruas levan las paletas amb una forca fixada al tèrme del cable.
Una forqueta es una forca pichona utilizada a partit del sègle XI per manjar.
La forca de guèrra es una arma fourche de guerre es una arma d'asta utilizada entre los sègles XVI e XIX.