Filatelia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un albom contenent una colleccion de sagèus postaus.

La filatelia es la sciéncia de l'estudi dei sagèus postaus ò fiscaus e deis objèctes connèxs coma lei marcas d'afranquiment. Apareguda dins leis ans 1850, es una consequéncia de l'invencion dei sagèus postaus e lo mot « filatelia » foguèt probablament creat, tre 1864, per Gustave Herpin (1820-1900).

Emés en 1840 au Reiaume Unit, lo premier sagèu postau modèrne foguèt imitat per d'autrei país coma França, Soïssa, Brasil ò leis Estats Units d'America. Marcant una revolucion importanta dins la ditribucion e l'acaminament dau corrier, venguèt rapidament, coma la moneda, un supòrt de l'identitat nacionala que suscitèt l'interès de colleccionaires. A partir deis ans 1860, entraïnèt tanben l'emergéncia d'un mercat estructurat a l'entorn de catalògs de referéncia depintant leis emissions de sagèus de cada país[1].

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. La filatelia venguèt ansin una fònt de revenguts per per leis Estats. Per certanei país privats de ressorsas naturalas coma Mónegue, poguèt venir un element non negligible dau budget nacionau.