Ferdinand de Saussure

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Ferdinand de Saussure

Sin foto.svg

Naissença 26 de novembre de 1857
Genèva
N. a
Decès 22 de febrer de 1913
Vufflens-le-Château
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Activitat(s) lingüista, fenòmens estranhs


Ferdinand de Saussure (Genèva, 26 de novembre de 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrièr de 1913) èra un lingüista soís, considerat coma lo paire de la lingüistica modèrna. Estudièt a Leipzig e Berlin (Alemanha) en 1876-1878, e foguèt lo cap de l' École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. Es tanben considerat coma lo paire de la semiotica.

Las dicotomias de Saussure[modificar | modificar la font]

Saussure, se distriant de la gramatica istoricocomparativa, se consacrèt a estudiar los elements de las lengas per arribar a ne comprendre lo mecanisme e l'organizacion. De los seus apòrts, se destacan las dicotomias, totjorn usadas per explicar los fenomèns lingüistics.

La primièra dicotomia separa lo signe lingüistic en doas partidas: lo significant (partida fisica, perceptible, formada per las letras o los sons) e significat (partida mentala, concèpte associat). La relacion entre las doas partidas es arbitrària, pasmens la convencion fixèt que a una idèa concrèta correspond un biais d'o dire e una mòstra es la diferéncia entre las lengas, que podon aver diferents mots per designar un meteis concèpte.

La segonda separa la lenga del parlar. La lenga es l'ensems de signes e de relacions entre aqueles ja establits, correspondent a la gramatica, e doncas l'objècte d'estudi dels gramaticians. Alara que lo parlar es l'usatge concrèt de la lenga que fa cada individú segons la situacion de comunicacion que se tròba. La lenga es lo fach social, aperten al grop; lo parlar es lo fach individual.

Encara distinguís la sincronia e diacronia. La sincronia estudia lo moment present de la lenga, l'usatge actual, alara que la diacronia s'ocupa de l'analisi istorica e evolutiva, mejans de documents e inferéncias a partir de comparasons amb las autras lengas.

Fin finala distinguís entre las relacions sintagmaticas e associativas (que mai tard se nomenaran paradigmaticas), los dos axes que s'organiza la lenga. Lo signe lingüistic ven pas mai sol, la lenga es oas un ensems de mots, racinas e afixes sens relacion. Las relacions que lo mot establís amb lo sintagma o l'enonciat que s'inserís l'afectan (dempuèi la concordança fins al significat). Son de relacions in praesentia e oritzontalas. Al contrari, un mot establís de relacions amb lo seu modèl categorial o paradigma en send vertical; aquelas son de relacions in absentia perque s'i a una forma verbala dins lo present, per exemple, d'autas formas podon existir dins la meteissa conjugason.

Òbras[modificar | modificar la font]

  • Mémoire sus le système primitif des voyelles dans les langues indoeuropéennes (1879)
  • De l'emploi du génitif absolu en sanskrit (1880) doctorat a Leipzig.
  • Cours de linguistique générale (1916)

Referéncia[modificar | modificar la font]

  • (ca) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en catalan intitolat « Ferdinand de Saussure ».

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ferdinand de Saussure.