Felidae

D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un Tigre de Bengala, un Linx canadian, un Serval, un Puma, un gat pescaire, un gat de Temminck, un Ocelot e un gat salvtage.

Classificacion
Règne	Animalia
Embrancament	Chordata
Sosembr.	Vertebrata
Classa	Mammalia
Infraclassa	Placentalia
Superòrdre	Laurasiatheria
Òrdre	Carnivora
Sosòrdre	Feliformia
Infraòrdre	Feloidea

Familha

Felidae
G.Fischer, 1817

Sosfamilhas de reng inferior

Felinae (« pichons felins » )
Pantherinae (« grands felins »)
†Machairodontinae (« felins de dents de sabre »)
†Proailurinae^[1]

Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.

Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :

los felinats ;
los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felids capables de rugir

Sosfamilhas, genres e espècias

Acinonychinae

Acinonyx
- Acinonyx jubatus — guepard

Felinae

Caracal
- Caracal caracal — caracal o Gat cervièr del desèrt o Gat cervièr de Pèrsia
Catopuma
- Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
- Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
Felis
- Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
- Felis chaus — chaus
- Felis margarita — Gat de las sablas
- Felis nigripes — Gat de las patas negras
- Felis silvestris — Gat fèr
  - Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
  - Gat gantat (Felis silvestris maniculata
  - Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
Herpailurus
- Herpailurus yaguarondi — Jaguarondi
Eyra
Leopardus
- Leopardus pardalis — ocelòt
- Leopardus tigrinus — gat-tigre
- Leopardus wiedii margai
Leptailurus
- Leptailurus serval — serval
Gat cervièr
- Lynx canadensis — Gat cervièr de Canadà
- Lynx lynx — Gat cervièr comun
- Lynx pardinus — Gat cervièr pardat
- Lynx rufus — Gat cervièr roge
Oncifelis
- Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
- Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
- Oncifelis guigna — codcod
Oreailurus
- Oreailurus jacobita — gat dels Andes
Otocolobus
- Otocolobus manul - gat de Pallas
Pardofelis
- Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malàisia
Prionailurus
- Prionailurus bengalensis — gat leopard de Bengala
- Prionailurus planiceps — gat del cap plat
- Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
- Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
Profelis
- Profelis aurata — gat daurat african
Puma
- Puma concolor — puma

Pantherinae

Neofelis
- Neofelis nebulosa — leopard pigalhat o pantèra longibanda o encara pantèra nebulosa
Panthera
- Panthera leo — leon
- Panthera onca — jaguar
- Panthera pardus — pantèra o leopard
- Panthera tigris — tigre
- Panthera uncia (ancianament Uncia uncia) — onça o pantèra de las nèus

La denticion dels felins

Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.

Ligams extèrnes

Falbes del Monde (en francés)

↑ {{{títol}}}. ISBN 978-0-231-11013-6.

[McKenna_&_Bell-1] {{{títol}}}. ISBN 978-0-231-11013-6.

[1]