Eveneniment transitòri astronomic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Un eveniment transitòri astronomic es un fenomèn que succedís que pòt aver una duracion de segondas, jorns, setmanas o annadas. Aquela durada contrasta amb lo temps astronomic, a l'escala dels milions d'annadas (o de milièrs de milions d'annadas) que se l'escala de temps que las galaxias evolucionan o vivon las estelas. S'emplega normalament l'expression transitòri astronòmic per eveniments violents a l'espaci prigond, coma l'explosion de supernòvas, esclataments de rai gamma, transits, lentilhas gravitacionalas, eveniment de disrupcion de marèa e dempuèi 2015, ondas gravitacionalas.[1]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Abans l'invencion dels telescòpis, solament los eveniments qu'èran visibles a l'uèlh uman nus podián èsser observats, en essent fòrça escasses e aluenhats en lo temps. Totun, i a de registres istorics d'eveniments observats per desparièras civilizacions, coma una supernòva l'an 1054 observat per astronòms chineses, japoneses e arabis o lo transitòri conegut coma «supernòva de Tycho» l'an 1572, que lo famós astronòm observèt pendent 2 ans fins que se faguèt tròp flac per l'uèlh nus.[2] Amb l'aparicion dels primièrs telescòpis optic, malgrat que se podián veire eveniments mai alunhats, amb lo sieu limitat camp de vision fasiá pauc probabla poder gardar en lo luòc idonèu en lo moment adequat.

Recebut que l'interès a estudiar aqueles transitòris es anat en aumentant amb lo temps, doncas qu'ajudan als astrofisics a comprene los mecanismes que creèron lo nòstre univèrs, s'estend l'usatge de telescopis amb grand camp de vision. Bones exemples d'aquel tipe de telescopis son çò Palomar Transient Factory, lo satellit Gaia e lo Large Synoptic Survey Telescope. De mai, la capacitat dels instruments actuals d'observar l'espaci en longitud d'onda desparièra a la lutz visibla (ondas de ràdio, infraroge, ultraviolat, rais gamma e X, etc.) aumenta la quantitat d'informacion que s'obten de l'estudi d'aqueles transitòris.

Dempuèi 2015, amb l'inici de la deteccion d'ondas gravitacionalas de la part de la collaboracion LIGO s'es agrandit encara mai los tips de transitòris que se pòdon detectar (fusion de trauques negres e d'estelas de neutrons).

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Schmidt, Brian. Optical Transient Surveys (en anglés) p. 9, 10. Proceedings of the International Astronomical Union, 7, S285, 2011/09.
  2.  The Transient Univers (en anglés).