Espelugas d'Isturits e d'Otsocel·haia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Entrada de l'espeluga d'Isturits
Isturits

Las espelugas d'Isturits e d'Otsocel·haia (valent a díser "lo camp de lop" en basco) que s'obreishen sus la tuca de Gaztelu dens la vath d'Arberoa, en Baisha Navarra, au Bascoat, dens las comunas d'Isturits e de Sent Martin d'Arberoa e lo departament deus Pirenèus Atlantics.

Lo sit arqueologic de las espelugas d'Isturits, d'Otsocel·haia e d'Erberua que vadó monument istoric en 1953. L'espeluga d'Isturits qu'ei coneishuda deus temps ancians segon los elements medievaus; l'espeluga d'Otsocel·haia qu'estó descobèrta en 1929 per J. P. Etxegarai; e l'espeluga d'Erberua, ondrada, apartienent au medish hialat carstic que las autas,[1] qu'estó descobèrta lo 15 d'aost de 1973 per Joan Danièl Larribau e C. Barromés.

Abitat preïstoric, l'òmi paleolitic que i viscó enter 80 000-10 000 abC. La recèrca arqueologica enterpresa a la debuta deu sègle XXau per René de Saint-Périer que i descrobí mantun objècte d'art mobiliari, sensiblament ua flaüta, arpons d'òs, plaquetas de gres arrepresentant bisonts (Magdalenian Mejan) e propulsors d'òs de rèn (Magdalenian Mejan) en mei d'esculturas e de pintruras parietaus.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. L'espeluga ondrada d'Erberua (Pirenèus Atlantics)