Portal:Astronomia : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 53 : Linha 53 :
* [[National Aeronautics and Space Administration|NASA]]
* [[National Aeronautics and Space Administration|NASA]]


=== Observacion dau cèu ===
===[[File:Perseus Hevelius 2.jpg|37px]] Observacion dau cèu ===
* [[Constellacion]]
* [[Constellacion]]



Version del 2 mai de 2011 a 20.03


Portal de l'Astronomia

Chelmon rostratus
Chelmon rostratus

L'astronomia es la sciéncia de l'observacion deis astres, que, per mai d'un biais d'observacions, establís l'origina, l'evolucion, lei proprietats fisicas e quimicas deis astres, la mecanica celèsta. Etimologicament, astronomia vòu dire «lei deis astres» (dau grèc αστρονομία = άστρον + νόμος).

L'astronomia es considerada coma la pus anciana dei sciéncias de l'umanitat. De nombrosei civilizacions despareissudas avián de bònei conoissenças en astronomia (sovent liadas a l'astrologia), que n'atrobam lei marcas de biais variats. Uei encara aquesta sciéncia existís. Encuei s'es popularizada près dau grand public. Un certan nombre d'astronòmes amators juegan un ròtle dins aquesta disciplina, especialament per la descubèrta d'asteroïdes. L'astronomia es una dei rarei sciéncias que leis amators i pòdon encar jugar un ròtle important.

Lutz sus...

Vènus es la segonda planeta dau Sistèma Solar per òrdre de distància au Soleu après Mercuri e avans la Tèrra. Es una planeta terrèstra coma Mercuri, la Tèrra o Mart. Tèn donc lei seisenei talha e massa dau Sistèma Solar. Pasmens, ambé sa talha similara a la Tèrra, es la segonda planeta entre lei còrs dau tipe terrèstre. Tèn una atmosfèra fòrça espessa principalament facha de dioxid de carbòni, un volcanisme important e donc tèn egalament lei temperaturas lei pus autas mesuradas dins lo Sistèma Solar vèrs 500 °C. En revenge, Vènus tèn pas de camp magnetic, de satellits o de sistèma d'anèus.

Coma es la planeta la mens alunchada de la Tèrra, unei sondas espacialas visitèron Vènus. Foguèt la buta de la premiera mission interplanetaria en 1962 e dau premier aterratge en 1966. Ansin, sa cartografia es ben conegut e divèrsei missions capitèron d'estudiar son atmosfèra o d'aterrar a sa superficia.

Son nom vèn de Vènus, la divessa romana de l'amor. Es l'objècte naturau pus lusent dins lo cèu, de nuech, après la Luna.


A far

Imatge del mes

Saturne.

Articles de qualitat

Galaxia

Lo projècte

Cossí contribuir ?

Existís de mejans nombroses per ajudar a melhorar aquesta enciclopedia:

  • Corregir los articles existents.
  • Crear d'articles novèls.
  • Illustrar los articles.
  • Parlar del projècte.

Paginas dels projèctes

Participants