Leipzig : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m robot Ajoute: fy:Leipzig |
m tipografia |
||
Linha 18 : | Linha 18 : | ||
|weblabel=www.leipzig.de |
|weblabel=www.leipzig.de |
||
|legislatura=[[2004]]-[[2009]] |
|legislatura=[[2004]]-[[2009]] |
||
| |
|cònsol=Burkhard Jung ([[Partit social-democrata d'Alemanha|SPD]]) |
||
|partits=[[Partit social-democrata d'Alemanha|SPD]] |
|partits=[[Partit social-democrata d'Alemanha|SPD]] |
||
}} |
}} |
||
[[Leipzig]] es la pus granda vila de [[Saxònia]]. Sa [[populacion]] èra estimada a |
[[Leipzig]] es la pus granda vila de [[Saxònia]]. Sa [[populacion]] èra estimada a {{formatnum:510000}} abitants en [[2008]]. Sa [[Aira|superficia]] totala es {{unitat|297.6|km²}}. |
||
Recebèt los privilègis de ciutat l'an [[1165]]. Es coneguda dempuèi aquesta epòca per sas fièras de [[Pascas]] e de Sant Miquèl que fan d'ela una plaça de [[comèrci]] plan importanta. |
Recebèt los privilègis de ciutat l'an [[1165]]. Es coneguda dempuèi aquesta epòca per sas fièras de [[Pascas]] e de Sant Miquèl que fan d'ela una plaça de [[comèrci]] plan importanta. |
Version del 27 març de 2010 a 11.44
Leipzig | ||
---|---|---|
| ||
Donadas generalas | ||
Toponim oficial | {{{nomoficial}}} | |
País | Alemanha | |
Land | Saxònia | |
Districte (Regierungsbezirk) | Leipzig | |
Arrondiment (Landkreis) | Leipzig (vila-arrondiment) | |
Còde comunal (Gemeindeschlüssel) |
14 3 65 000 | |
Còde postal | 04003–04357 | |
Indicatiu telefonic | +49-341 | |
Immatriculacion | L | |
Latitud | ||
Longitud | ||
Altitud (NN) | 113 m | |
Superfícia | 297,60 km² | |
Populacion | 510 651 ab. (29 feb. 2008) | |
Densitat | 1682 ab./km² | |
Nombre de quartièrs (Ortsteile) | 63 | |
Sit web | www.leipzig.de | |
Politica 2004-2009 | ||
Cònsol (Bürgermeister) | Burkhard Jung (SPD) | |
Partits al poder | SPD |
Leipzig es la pus granda vila de Saxònia. Sa populacion èra estimada a 510 000 abitants en 2008. Sa superficia totala es 297,6 km².
Recebèt los privilègis de ciutat l'an 1165. Es coneguda dempuèi aquesta epòca per sas fièras de Pascas e de Sant Miquèl que fan d'ela una plaça de comèrci plan importanta.
La seuna universitat foguèt fondada en 1409. Joan Sebastian Bach i trabalhèt entre 1723 e 1750.
La vila foguèt tanben la capitala de l'edicion alemanda fins a la Segonda Guèrra Mondiala.