Urtica : Diferéncia entre lei versions

Navigar dins l'istoric

← Cambiament precedent Diferéncia seguenta →

Contengut suprimit Contengut apondut

VisualWikitext

En linha

Version del 27 setembre de 2008 a 10.42

Urtica

Ortiga

Modèl:Taxobox binomial vegetal |- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background: #A0E090; color: white;" | Classificacion filogenetica |-----

|-----

Classificacion
Règne	Plantae
Division	Magnoliophyta
Classa	Magnoliopsida
Òrdre	Rosales
Familha	Urticaceae
Genre	Urtica
Òrdre	Rosales
Familha	Urticaceae

Las ortigas son de plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.

Los pels de las fuèlhas contenon d'acid formic, d'istamina, d'acetilcolina e de serotonina qu'irritan la pèl a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de silici que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.

Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (Urtica Dioica, 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (Urtica Urens, mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (Urtica Pilulifera) .

S'encontran sus de terrens fòrça azotats coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.

Las nomenadas ortigas mortas apertenon a la familha de labiaceaes dels genres Lamium e Stachys e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.

Espècias

Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.

Urtica dioica: èrba dioica, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
Urtica urens: èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
Urtica atrovirens: èrba monoica.
Urtica pilulifera: Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
Urtica membranaceae: viu sul litoral.

Urtica angustifolia. China, Japon, Corèa.
Urtica cannabina. Siberia fins Iran.
Urtica dubia Canadà.
Urtica ferox: arbre ortiga Nòva Zelanda
Urtica hyperborea. Imalaia
Urtica incisa:arbrilhon Austràlia.
Urtica laetivirens. Japon
Urtica parviflora. Imalaia
Urtica platyphylla. China, Japon.
Urtica thunbergiana. Japon.

Usatges

Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.

Popularament, las ortigas son utilizadas coma remèdi contra l'artròsi, aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.

En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma engrais azotat e coma insecticida.

Urtica dioica
Urtica urens
Urtica urens
Urtica atrovirens
Urtica pilulifera
Urtica pilulifera

Folclòre

Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generada de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.

Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre Rumex, o la lhapassa o bardana Arctium minus son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emolient leugièr).

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Urtica.

Modèl:Ligam AdQ

@@ Linha 8 : / Linha 8 : @@
 {{Taxobox filogenia vegetal | Rosales | Urticaceae}}
 {{Taxobox fin}}
-Las '''ortigas''' son de plantas de fuèlhas peludas del genre '''Urtica''' e de la familha  [[Urticacae]]s que compren un trentenat d'[[espècia]]s que set se trapan en Europa.
+Las '''ortigas''' son de plantas de las fuèlhas peludas del genre '''Urtica''' e de la familha  [[Urticacae]]s que compren un trentenat d'[[espècia]]s que se trapan en Euròpa.
-Los pels de las fuèlhas conténon d'[[acid formic]], d'[[istamina]], d'[[acetilcolina]] e de [[serotonina]] que irritan la [[pèl]] a son contact. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de [[silici]] que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.
+Los pels de las fuèlhas contenon d'[[acid formic]], d'[[istamina]], d'[[acetilcolina]] e de [[serotonina]] qu'irritan la [[pèl]] a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de [[silici]] que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.
-Las espècias las mai comunas son l'Ortiga Granda (''Urtica Dioica'', 50 cm a 1 m),  l'Ortiga Brutlanta (''Urtica Urens'', mens de 50 cm), e  l'Ortie Romana (''Urtica Pilulifera'') .
+Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (''Urtica Dioica'', 50&nbsp;cm a 1&nbsp;m),  l'Ortiga Brutlanta (''Urtica Urens'', mens de 50&nbsp;cm), e  l'Ortiga Romana (''Urtica Pilulifera'') .
-S'encontran sus de terrens fòrça nitrogenats (azotats) coma per exemple las devesas o las broas de camins, suportan plan lo fred e son  dificilas d'eliminar amb d'erbicidas .
+S'encontran sus de terrens fòrça [[Azòt|azotats]] coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son  de mal eliminar amb d'erbicidas.
-Las nomenadas ''ortigas mortas'' apertenon a la familha de [[labiaceae]]s dels  genres [[Lamium]] e [[Stachys]] e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las vertadièras ortigas,  an pas de pels urticants.
+Las nomenadas ''ortigas mortas'' apertenon a la familha de [[labiaceae]]s dels  genres [[Lamium]] e [[Stachys]] e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.
 ==Espècias==
-Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contact desliuran una substancia irritanta per  la pèl.
+Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.
-*''Urtica dioica'': èrba [[dioic]]a, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Floris d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
+*''Urtica dioica'': èrba [[dioic]]a, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5&nbsp;m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500&nbsp;m.
-*''Urtica urens'': èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
+*''Urtica urens'': èrba annala de 0,1 a 1,2&nbsp;m, viu entre lo nivèl de la mar e 800&nbsp;m.
 *''Urtica atrovirens'': èrba  monoica.
-*''Urtica pilulifera'': Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
+*''Urtica pilulifera'': Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000&nbsp;m.
 *''Urtica membranaceae'':  viu sul litoral.
@@ Linha 38 : / Linha 38 : @@
 ==Usatges==
-Las ortigas son utilizadas per lor fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable.Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.
+Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.
-Popularament, las ortigas son utilizadas coma remedi contra l'[[artrosi]], aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.
+Popularament, las ortigas son utilizadas coma remèdi contra l'[[artròsi]], aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.
-En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma [[engrais]] nitrogenat e coma insecticid.
+En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma [[engrais]] azotat e coma insecticida.
 <gallery>
@@ Linha 54 : / Linha 54 : @@
 ==Folclòre==
-Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta a generada de nombroses legendas e costumas pertot dins lo mond.
+Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generada de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.
-Las plantas de  fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre ''[[Rumex]]'', o la lhapassa o bardana ''[[Arctium minus]]'' son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs,  tenon solament un leugièr efièch emolient).
+Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre ''[[Rumex]]'', o la lhapassa o bardana ''[[Arctium minus]]'' son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emolient leugièr).
 {{commons|Category:Urticaceae}}