Urtica : Diferéncia entre versions

Las '''ortigas''' son de plantas de las fuèlhas peludas del genre '''Urtica''' e de la familha [[Urticacae]]s que compren un trentenat d'[[espècia]]s que set se trapan en EuropaEuròpa.

Los pels de las fuèlhas conténoncontenon d'[[acid formic]], d'[[istamina]], d'[[acetilcolina]] e de [[serotonina]] que qu'irritan la [[pèl]] a son contactcontacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de [[silici]] que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.

Las espècias las maipus comunas son l'Ortiga Granda (''Urtica Dioica'', 50  cm a 1  m), l'Ortiga Brutlanta (''Urtica Urens'', mens de 50  cm), e l'OrtieOrtiga Romana (''Urtica Pilulifera'') .

S'encontran sus de terrens fòrça nitrogenats ([[Azòt|azotats)]] coma per exemple las devesas o las broas de camins, suportansupòrtan plan lo fred e son dificilasde mal d'eliminar amb d'erbicidas .

Las nomenadas ''ortigas mortas'' apertenon a la familha de [[labiaceae]]s dels genres [[Lamium]] e [[Stachys]] e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras ortigas, an pas de pels urticants.

Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contactcontacte desliuran una substanciasubstància irritanta per la pèl.

*''Urtica dioica'': èrba [[dioic]]a, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5  m de nautor. FlorisFlorís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500  m.

*''Urtica urens'': èrba annala de 0,1 a 1,2  m, viu entre lo nivèl de la mar e 800  m.

*''Urtica pilulifera'': Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000  m.

Las ortigas son utilizadas per lorlors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.

Popularament, las ortigas son utilizadas coma remediremèdi contra l'[[artrosiartròsi]], aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.

En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma [[engrais]] nitrogenatazotat e coma insecticidinsecticida.

Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generada de nombroses legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.

Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre ''[[Rumex]]'', o la lhapassa o bardana ''[[Arctium minus]]'' son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, tenonan solament un leugièr efièch emolient leugièr).