Urtica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo nom d'ortiga (var. ortija, ortia) designa de plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.

Los pels de las fuèlhas contenon d'acid formic, d'istamina, d'acetilcolina e de serotonina qu'irritan la pèl a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de silici que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran tròp.

Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (Urtica Dioica, 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (Urtica Urens, mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (Urtica Pilulifera) .

S'encontran sus de terrens fòrça azotats coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.

Las nomenadas ortigas mòrtas apertenon a la familha de labiaceaes dels genres Lamium e Stachys e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.

Espècias[modificar | modificar la font]

Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas se caracterizan per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.

  • Urtica dioica: èrba dioïca, de fuèlhas ovatolanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
  • Urtica urens: èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
  • Urtica atrovirens: èrba monoïca.
  • Urtica pilulifera: Annala o biennala monoïca viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
  • Urtica membranaceae: viu sul litoral.
  • Urtica angustifolia. China, Japon, Corèa.
  • Urtica cannabina. Siberia fins Iran.
  • Urtica dubia Canadà.
  • Urtica ferox: arbre ortiga Nòva Zelanda
  • Urtica hyperborea. Imalaia
  • Urtica incisa:arbrilhon Austràlia.
  • Urtica laetivirens. Japon
  • Urtica parviflora. Imalaia
  • Urtica platyphylla. China, Japon.
  • Urtica thunbergiana. Japon.

Usatges[modificar | modificar la font]

Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp cuèchas pèrdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.

Popularament, las ortigas s'utilizan per remèdi contra l'artròsi; aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.

En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma engrais azotat e coma insecticida.

Folclòre[modificar | modificar la font]

Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generadas de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.

Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre Rumex, o la lhapassa o bardana Arctium minus son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emollient leugièr).

Suls autres projèctes Wikimèdia :