Missil : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 2 : Linha 2 :


Lei missils son classats segon son sistèma de guidatge, son mòde de tir e la natura de son objectiu. Existís doas familhas generalas. Lei [[missil estrategic|missils estrategics]] son caracterizats per una portada de plusors miliers de [[quilomètre]]s e per l'utilizacion de cargas militaras [[arma nucleara|nuclearas]]. Lei [[missil tactic|missils tactics]] pòrtan de cargas convencionalas, [[arma quimica|quimicas]] o [[arma nucleara|nuclearas]]. An una portada pus reducha e son sovent fòrça especializats.
Lei missils son classats segon son sistèma de guidatge, son mòde de tir e la natura de son objectiu. Existís doas familhas generalas. Lei [[missil estrategic|missils estrategics]] son caracterizats per una portada de plusors miliers de [[quilomètre]]s e per l'utilizacion de cargas militaras [[arma nucleara|nuclearas]]. Lei [[missil tactic|missils tactics]] pòrtan de cargas convencionalas, [[arma quimica|quimicas]] o [[arma nucleara|nuclearas]]. An una portada pus reducha e son sovent fòrça especializats.

== Tipes de missil ==

=== Lei missils estrategics ===

{{veire|Missil estrategic}}

Lei missils estrategics son lei vectors de la [[dissuasion nucleara]]. N'existís dos tipes principaus que son lei [[missil ballistic|missils ballistics]] e lei [[missils estrategics de crosiera]].

=== Lei missils tactics ===

{{veire|Missil tactica}}

Lei missils tactics son d'armas destinadas a una utilizacion dirècta dins lo quadre deis operacions militaras còntra una fòrça enemiga. Fòrça divèrs e especializats, son utilizats sus lo prat batalhier o de per atacar d'objectius situats dins la prefondor dau dispositiu enemic.


== Liames intèrnes ==
== Liames intèrnes ==

Version del 16 octobre de 2020 a 10.38

Un missil es un projectil militar autopropulsat e guidat que se compausa de quatre elements principaus : un sistèma de propulsion (motor, reactor...), un sistèma de vòl, un sistèma de guidatge (extèrne o intèrne) e una carga utila (explosiva, electronica...). Apareguts a la fin de la Segonda Guèrra Mondiala, son venguts d'armas fòrça importantas de la guèrra modèrna en permetent d'aumentar la precision e la portada dei tirs.

Lei missils son classats segon son sistèma de guidatge, son mòde de tir e la natura de son objectiu. Existís doas familhas generalas. Lei missils estrategics son caracterizats per una portada de plusors miliers de quilomètres e per l'utilizacion de cargas militaras nuclearas. Lei missils tactics pòrtan de cargas convencionalas, quimicas o nuclearas. An una portada pus reducha e son sovent fòrça especializats.

Tipes de missil

Lei missils estrategics

Article detalhat: Missil estrategic.

Lei missils estrategics son lei vectors de la dissuasion nucleara. N'existís dos tipes principaus que son lei missils ballistics e lei missils estrategics de crosiera.

Lei missils tactics

Article detalhat: Missil tactica.

Lei missils tactics son d'armas destinadas a una utilizacion dirècta dins lo quadre deis operacions militaras còntra una fòrça enemiga. Fòrça divèrs e especializats, son utilizats sus lo prat batalhier o de per atacar d'objectius situats dins la prefondor dau dispositiu enemic.

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias